La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… El cel de l’infern
El cel de l’infern/David Castillo. Ed Proa, 1999
David Castillo és un poeta, escriptor i crític català nascut a Barcelona l’any 1961. El cel de l’infern és la seva primera novel·la, que va guanyar el premi Crexells l’any 1989.
El protagonista és Dani Cajal, que és un llibertari que acaba a presó per participar en uns aldarulls. Durant la seva estada a la Model reflexiona críticament sobre la seva ideologia. Quan surt del centre penitenciari, intenta reorganitzar la seva vida. Es tracta d’una novel·la que parla del desencant amb les utopies i de com una persona tracta de tirar endavant la seva vida sense deixar de ser fidel a si mateixa.
Gran part de la novel·la es desenvolupa a la presó Model i tot i que surten quasi tots els districtes de Barcelona els escenaris principals de la novel·la es concentren en Ciutat Vella, Sants i Eixample.
Per acabar us oferim un petit fragment del llibre:
“Dani es passejava pel pati de la Model, amunt i avall, fent línies ‘’una geometria inquietant mentre s’interrogava sobre què devien fer alguns dels seus amics mentre ell perdia el temps estudiant els núvols del cel o observant el no-res. El pati de la Model era com un parc d’atraccions del sofriment: un cementiri d’homes vius on la resignació es convertia en la tomba. Ningú no tenia cap futur i la majoria es conformava amb un projecte de atracament el dia que arribés la llibertat. Dani, que tenia un projecte més ampli de societat, veia la zona obscura com un pas cap a la claror, tot i que sovint en dubtava. Li picava el nas de fred i els cabells de brutícia. Es desmoralitzava així que arribaven els capvespres. No podia resistir el temps entre el sopar i l’apagada general de llums quan l’espera de la foscor es feia més curta.”
Deixa el teu comentari!