Valentí Puig, autor mallorquí que toca tots els gèneres: poesia, novel·la, assaig, dietaris, periodisme, crítica literària… i també ha fet de corresponsal i, fins i tot, d’assessor editorial, ha estat director general d’Ensenyament i cultura al Consell Interinsular (precedent del Govern Balear), i entre el 2011 i 2014 va formar part del CoNCA. Però sobretot, és i destaca com a poeta.

Segons explica, escriure dietaris li permet acumular anècdotes, personatges i paisatges, futures llavors de les seves novel·les i poemaris, és com el calaix de sastre de l’escriptor. De tota manera, creu fermament, que la millor manera d’aprendre a escriure és llegir.

Prové d’una família de classe mitja, el seu pare era un petit industrial, autodidacta, que gaudia de la lectura de tots els gèneres, tan era si era en castellà o en català, llibres o premsa. Però també tenia un fort sentiment d’arrelament a la seva illa, Mallorca com a petita pàtria, als costums illencs, al seu teatre regional, les cançons de la terra i la llengua (molt més rica que la que es parla actualment) cosa que va influir tant al seu fill Valentí com a la seva germana.

Premis:

• 1987 Ramon Llull per Somni delta
• 1994 Premi Crítica Serra d’Or de prosa no-ficció per Annus Horribilis
• 1998 Josep Pla per L’home de l’abric
• 1999 Premi de la Crítica per Maniobres privades
• 2006 Sant Joan per La gran rutina

Categories; General