Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Una mare d’Alejandro Palomas

19 març 2018 Sense Comentaris

Una mare / Alejandro Palomas.- Madrid : Siruela, 2014

Una mare / Alejandro Palomas eBiblio
una madreAlejandro Palomas (Barcelona 1967) Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, traductor i escriptor tan en llengua catalana com castellana ha rebut el premi Nadal 2018 amb la novel·la Un amor. Entre altres obres: El secreto de los Hoffman , Las dos orillas
Una mare forma part d’una trilogia amb Un fill ( Premio nacional de literatura infantil i juvenil) i Un gos.
La família que ens descobreix l’Alejandro Palomas, la seva, la mare, L’Amalia, és una dona amb un seixanta-quatre per cent de discapacitat visual que necessita el suport dels seus fills, però és la que fa de ciment entre els membres de la família. Una mare que semblant fràgil  sap unir els fragments i les masses d’aquesta família formada per el Fer, les seves germanes Silvia i Emma i els gossos: Max del Fer i Shirley de l’Amalia.
És Cap d ‘Any i la mare, una dona de 65 anys reuneix a la seva casa al voltant de la taula els seus fills i també el seu germà. Serà un sopar llarg, especialment per l’Amalia que a les sis del matí ja està en dansa per la casa preparant la taula i la vianda i no acabarà la celebració fins a les sis tocades de la matinada. Sabrem de secrets, d’històries acabades i d’històries començades i entendrem perquè quan parlem de lligams entre familiars parlem de llaços i no de nusos.

Un tast:
Barcelona. Avui és 31 de desembre.
-Serem cinc- diu la mare. Això sense comptar l’Olga, esclar.- L’Olga és la xicota de l’Emma,o, com diu la Sílvia, quan l’Emma no ronda per allà,“l’afegida” , i d’aquí ve que la mare sempre la compti a part . I no és que ho faci amb menyspreu. Simplement compte com totes les mares: els meus a una banda , els altres a l’altra. Aquí la meva sang, allà els que no la tenen.- Tot i que l’oncle Eduard arribarà una mica més tard, perquè el seu vol ve amb retard -aclareix, apartant dotze raïms i ficant-los al primer bol. Després continua comptant. En veure que no dic res, para i em mira-. Què passa res?.
Faig que no amb el cap. La mare està nerviosa i il·lusionada. Fa unes quantes setmanes que està així, des que té la certesa que aquesta nit hi serem tots. Per fi, desprès de tants intents frustrats, els que som de la seva sang ens asseurem a taula per celebrar el Cap d’Any i brindarem plegats. És un gran dia per a ella i no ho dissimula, perquè no sap fer-ho. Des que es va divorcia del pare, sempre ha passat alguna cosa, alguna cosa acabat esguerrant-se i el sopar de Cap d’Any ha quedat coix.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.