Inici » Autor del mes, Biblioteca Horta-Can Mariner, Destacat, General, Novetat, Teatre

La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Josep Maria Miró

31 gener 2018 342 views Sense Comentaris

Josep-Maria-Miro

Aquests dies (fins el 25 de febrer), l’espai pioner en la promoció de la dramatúrgia catalana contemporània a la nostra ciutat, la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia, dedica un cicle al dramaturg osonenc Josep Maria Miró (Vic, 1977), qui, en els darrers anys, s’ha convertit en un dels autors catalans de la seva generació més estrenats, premiats i reconeguts a a casa nostra i a l’estranger (especialment  a l’Argentina i a l’Uruguai).

Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre i en periodisme a la UAB. Autor de La travessia, Obac, Estripar la terra, Fum, Nerium Park, El principi d’Arquimedes, Gang Bang o La dona que perdia tots els avions. Ha rebut més d’una desena de guardons, entre ells el Frederic Roda en la nit de les lletres catalanes, o el prestigiós Premi Born –en dues ocasions-. Les seves obres s’han estrenat i se n’han fet lectures a més d’una vintena de països de tot el món. És autor de les dramatúrgies Neus Català, un cel de plom, Esperança Dinamita, Los libres cautiverios de Ricardo y Leonisa o Com si entrés en una pàtria. Ha dirigit els seus textos i El carrer Franklin de Lluïsa Cunillé o La voix humaine de Cocteau/Poulenc. És professor de dramatúrgia al Grau d’Arts Escèniques de Girona i des de 2013, membre del comitè de lectura del Teatre Nacional Catalunya.

Mestre en la creació de situacions carregades de misteri dramàtic i excel·lent en la dissecció minuciosa de sentiments com ara la por i la desconfiança d’uns cap als altres per molt a prop que ens tinguem, Josep Maria Miró s’ha convertit en un dels dramaturgs catalans més reconeguts i aplaudits. I ho ha fet abordant temes que preocupen la societat en què viu, amb un afilat sentit crític i un bon olfacte per captar les contradiccions ètiques i morals del nostre món.

Abans de lliurar-se a l’escriptura dramàtica, Josep Maria Miró va fer de periodista durant molt de temps. Actualment s’ha allunyat d’aquella primera vocació, però la seva mirada sobre el món continua sent la de l’observador que busca la veritat.

Els seus textos atrapen perquè desorienten, pertorben, intranquil·litzen; obren nous horitzons en què les coses que veiem semblen adquirir de sobte nous matisos: enfocs inesperats que alteren progressivament les nostres perspectives.

Aquests són els textos de Josep Maria Miró que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques:

Cúbit. Arola, 2017. T 833 Mir
La travessia. (Premi Frederic Roda 2015) Comanegra/Institut del Teatre, 2016. T 833 Cun
nerium-park

Nerium Park. (Premi Quim Masó 2012) Món de Llibres, 2013. T 833 Mir
En Gerard i la Marta s’han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir. Són joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s’adonen que res és com s’esperaven que seria. L’obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium Oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.

GERARD: És un canvi a millor.
MARTA: Suposo.
GERARD: ¿Suposes?
MARTA: Els canvis… M’espanten.
GERARD: ¿Què t’espanta?
MARTA: Ja ho sé… Tens raó… Ja ho saps. Qualsevol canvi, encara que sigui bo. Em passa alguna cosa bona i no puc parar de pensar que si tot va tan bé és perquè alguna acabarà torçant-se.
GERARD: És que sembla que vulguis que passi.
MARTA: No. És clar que no.

FumMiró

FumArola, 2013.
T 833 Mir
Dues parelles occidentals coincideixen en l’hotel d’un país subdesenvolupat. S’hi estaran reclosos tres dies per l’esclat de violència a la zona i les mesures de seguretat. Els joves van a adoptar-hi una nena. La parella madura, un ex diplomàtic i la seva dona, porten anys vivint-hi confortablement i els han recomanat allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan s’obri l’aeroport. La trobada posa de manifest els fràgils equilibris i els aboca a una espiral de mentides i traïcions.

principiarquimedes
El principi d’Arquimedes. (Premi Born 2011) Arola, 2012. T 833 Mir

Jordi, l’entrenador d’un grup infantil de natació, abraça i fa un petó a un dels nens, que plora perquè té por a l’aigua i no vol treure’s la bombolla. Aquest gest, però, provocarà les queixes d’alguns pares i donarà lloc a una espiral de desconfiança que farà sortir a la superfície sospites, prejudicis i temors.

El Principi d’Arquimedes és una peça sobre les relacions humanes i les pors contemporànies que s’està convertint en un fenòmen teatral arreu del món, i de la que ja se n’ha fet una versió cinematogràfica, dirigida per Ventura Pons, i rebatejada com El virus de la por.

Gang Bang: obert fins l’hora de l’Àngelus. Arola, 2011. T 833 Mir

La dona que perdia tots els avions (Premi Born 2009) Arola, 2010. T 833 Mir

La dona i el debutant. (Premi Teatre Principal de Palma, 2008) El Gall, 2009. T 833 Mir

Quan encara no sabíem res : poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic. (Premi Crèdit Andorrà 2007) Arola, 2008. T 833 Mir

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.