Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix

26 gener 2018 591 views Sense Comentaris

MarilynEl dia que va morir Marilyn / Terenci Moix.- Barcelona: Edicions 62, 1996.

El dia que va morir Marilyn / Terenci Moix eBiblio

Amb aquest llibre en la seva primera edició Terenci Moix (Barcelona, 1942-2003) demostrava que havia arribat a la literatura amb ganes de quedar-se. Aquest retrat generacional publicat el 1969, sobre aquells que “tenien si fa no fa vint anys el dia que va morir Marilyn”, va suposar un trencament amb les temàtiques i els ambients de la literatura catalana del moment. Era un trencament amb la burguesia benestant que durant el franquisme semblava monopolitzar la cultura catalana (amb no poques excepcions, cal remarcar). Pertany als que van perdre no pas la guerra sinó la posguerra, i parla als seus contemporanis que no han conegut res més que l’Espanya repressora del franquisme, una Espanya on el món del cinema representava no només un somni sinó una finestra al món, un món que s’intuïa molt més gran i més brillant que el panorama domèstic. El cinema i la icònica Marilyn són el símbol i la datació d’aquest retrat.

De les coses mai més recobrades, instants que no esperes conservar a la memòria tot i que després tornen com l’únic que ha sobreviscut de debò, jo tinc les tardes del diumenge, al pis nou de la Diagonal, després d’una sessió matinal apta (sessió d’aventures Cinemascope-Fox, al Kursaal o al Fèmina, que eren aleshores els dos únics scopes de la ciutat), o també la compra de tebeos vells i el canvi de cromos repetits als encants de Sant Antoni, i passar tot seguit per la pastisseria del carrer Pelayo, amb el papa, a recollir el tortell i entaular-nos tota la família, presos d’un ben reconegut afany-parany festiu, entrant en sobretaules no emmetzinades per la pressa dels dies de feina. Sobretaula de diumenge, calma tebiona a la llar pacificada (som els cadells d’aquestes llars en pau, nosaltres; som els fills dels anys cinquantes), calma ensopida, auspiciada per un sol hivernal, tan pur i tan dolç en aquella Barcelona que ja s’apropava al Tibidabo.

1970 T.M. RETRATO BATIN RAYAS 05

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.