“La utopia està a l’horitzó. M’acosto dos passos, ella s’allunya dues passes més. Camino deu passes i l’horitzó es desplaça deu passes més enllà. Per molt que jo camini mai l’assoliré. Per a què serveix la utopia? Per això: per caminar“. Eduardo Galeano.

Thomas More, l’any 1516, va batejar amb el terme «Utopia» una illa idíl·lica, situada prop de les costes (llavors inexplorades) d’Amèrica de Sud, on els seus habitants havien aconseguit l’estat perfecte: un estat caracteritzat per la convivència pacífica, el benestar físic i moral dels seus habitants, i el gaudi comú dels béns. No obstant, molt abans, el filòsof grec Plató ja havia idealitzat un Estat perfecte governat pels filòsofs al seu conegut diàleg La República.

Des d’aleshores han estat nombrosos els pensadors, artistes, polítics i escriptors que han recreat la seva particular idea de la Utopia, donant-la a conèixer per mitjà d’assaig, novel·les, teatre, pintures i pel·lícules.

Paral·lelament, altres creadors van optar per mostrar la cara contraria d’una societat ideal, l’antítesi que servís de denuncia, revulsiu i pressa de consciencia dels perills del control social, la desigualtat, el militarisme i el mal ús  de les tecnologies, entre d’altres. Va ser John Stuart Mill, filòsof i polític escocès, qui al segle xix va fer servir per primer cop el terme «Distòpia» com antònim de «Utopia».

“La utopia no només és “l’u-topos” (altre lloc), sinó que és el lloc mateix del pensament creatiu. La imaginació és la que genera la realitat“

Lamentablement en el decurs de la història, ben poques utopies s’han fet realitat, més aviat al contrari. Abunden esdeveniments i situacions socials que podríem qualificar de distòpies. A més el concepte utopia és totalment relatiu, el que per una persona és una situació ideal per altra pot ser el contrari. Les utopies són totalment subjectives. Per exemple l’anomenada “utopia tecnològica” té molts detractors, i així en molts altres aspectes tant polèmics com la llibertat individual i la moral. Per això el llistat que us proposem no classifica en utopies o distòpies, sinó que ofereix un ampli ventall tant ideològic com cronològic .

Les podeu demanar o fer la seva reserva a Biblioteca.

Atwood, Margaret. El conte de la criada

Bradbury, Ray. Fahrenheit 451

Clayton Johnson, George. La fuga de Logan

Dick , Philip K. Somien els androides amb xais elèctrics?

Huxley, Aldoux. L’illa

James, P.D. Hijos de hombres

Lehouck, Émile. Fourier o la armonía y el caos

Le Monde Diplomatique. El atlas de las utopías

Martínez de Foix, Josep. Les utopies

Mollà, Toni. La utopia necessària

More, Thomas. Utopia

Morris, William. Noticias de ninguna parte

Huxley, Aldoux. Un món feliç

Orwell, George. 1984

Rosenthal, David. Banderes al vent!

Rousseau. El contracte social

Sáez Mateu, Ferran. Els Bons salvatges

Stanislaw Lem. Solaris

Tristán, Flora. Feminismo y utopía 

• Pel·lícules i enregistraments sonors relacionats: Metròpolis (Fritz Lang, 1927); Solaris (Andrei Tarkovski, 1972); Stalker (Andrei Tarkovski, 1979); Blade Runner (Ridley Scott, 1982); Matrix (1999)…

Podeu deixar els vostres comentaris! 

Categories; Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Novetat Tags: distòpia, llista de llibres, utopia