La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Cosas que hacen BUM, de Kiko Amat
Cosas que hacen BUM / Kiko Amat.- Barcelona: Anagrama, 2007.
El debut literari de Kiko Amat va ser la novel·la El día que me vaya no se lo diré a nadie, una molt bona primera novel·la que posava moltes expectatives sobre el seu proper llibre. Quan va aparèixer Cosas que hacen BUM aquestes expectatives es van veure satisfetes, el segon llibre de Kiko Amat era millor que el primer, més rodó. Molts autors tenen certa por o respecte en el seu primer llibre, i en el segon solen guanyar seguretat, atrevir-se a una mica més, aquest és un dels casos.
Aquí tenim la història de Pànic Orfila, de l’extraradi barceloní (com el propi autor) que es trasllada a Barcelona, a estudiar a la universitat i acaba entrant en contacte amb un misteriós grup, els Vorticistas, uns revolucionaris graciencs amb secrets plans per la societat. Sexe, música, ànsies revolucionàries… un retrat força encertat del que representa l’entrada a la vida adulta amb aquesta mena de pretemporada que és el pas per la universitat i l’arribada a la gran ciutat, en aquest cas en un dels barris més típics (i també més retratats literàriament), Gràcia.
Una història vagament semblant a la del protagonista de Los detectives salvajes i els seus vicerralistas, salvant les distàncies i les époques i els països diferents. Un punt en comú que fa més gràcia si sabem que Roberto Bolaño i Kiko Amat van tenir en moments diferents la mateixa feina al desaparegut càmping La Ballena Alegre, on comença aquest llibre:
[…]
Estoy volando a 111 km por hora en dirección a un árbol del camping La Ballena Alegre, en la autovía de Castelldefels. Cuando impacte contra él, mi cuello se partirá como un barquillo mojado en champán, pero de momento estoy paralizado en el aire en la postura de volar. Soy una pieza de taxidermista, suspendida del cielo por hilos de oxígeno.
Los ingleses tienen una expresión para eso: in mid-air
Espero que esta parálisis pasajera me dé el tiempo suficiente para contar lo que tengo que contar; es una historia bastante larga. Estoy volando a 111 km por hora porque hace un segundo estaba subido a una vespa 160, conduciendo sin manos. Me subí a la Vespa porque antes intenté realizar el Último Vals Salvaje y falló. Mi Último Vals Salvaje era la única manera que encontré para extirpar la obsesión. Ésta es una historia de obsesiones.
Deixa el teu comentari!