Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Novetats bibliogràfiques, Poesia

Recomanem poesia: Aigües tranquil·les?

14 novembre 2017 58 views Sense Comentaris

El primer llibre que us volem recomanar avui és un volum que hem incorporat al fons especial de poesia amb les novetats d’aquest mes de novembre. Es tracta de l’antologia Las aguas tranquilas: ocho poetas vascos actuales, publicada per l’editorial Renacimiento aquest 2017. La selecció i el pròleg són del poeta Aitor Francos (Bilbao, 1986).

El títol de l’antologia ens ha fet recordar una altra antologia, publicada fa dos anys, i també a càrrec d’una poeta, en aquest cas Miriam Reyes  (1974). Es tracta de Punto de ebullición: antologia de la poesía contemporánea en gallego, i la va publicar fa un parell d’anys Fondo de Cultura Económica.

Com podeu veure, l’associació era fàcil. Tenen alguna cosa a veure les aigües tranquil·les amb les que estan a punt d’ebullició?

Aitor Francos afirma que és a les aigües tranquil·les “on s’hi donen al mateix temps la sedimentació i la transparència; i, en poesia, aquest és el terreny necessari per acumular coneixement i mirada, per afiançar un arrelament en la calma, sobre un esqueix, en la unió de modernitat, tradició i apertura”.

A l’antologia Francos selecciona poemes de Rikardo Arregi Díaz de Heredia (1958), Luis Garde (1961), Miren Agur Meabe (1962), Juanra Madariaga (1962), Karlos Linazasoro (1962), Harkaitz Cano (1975), Ángel Erro (1978) i Leire Bilbao (1978). D’aquesta darrera poeta és el poema “Lavadora”, on un mar d’aigües gens tranquil·les se’ns fica al cos:

 

El día de tu muerte me compré una lavadora.
Al abrir la compuerta,
se me empaparon los pies,
el agua me atrapó por sorpresa.
Ya sabes, ríos azules recorren mi pecho,
el mar se desborda por mi boca.
Fue aquella vez, mirando desde la escotilla al mar,
entre el jabón y los trapos sucios,
cuando supe que te alcanzó una ola,
metí mis manos al instante en el agua enjabonada
buscándote en vano entre la ropa.
Lloré por la boca por las orejas
por los dedos por la piel,
y ahora, tengo ríos muertos surcando mis venas,
y una lavadora nueva.

 

Al seu torn, Miriam Reyes fa servir la imatge de l’ebullició de l’aigua per parlar-nos de les diverses etapes per las que ha passat la poesia gallega des del 1976: la “temperatura poètica” puja amb la fi de la dictadura i el reconeixement de l’oficialitat de la llengua, després que el foc hagués estat no apagat, però sí mantingut al mínim.

El punt d’ebullició es correspon amb la temperatura actual de la poesia gallega, i és que, com en el cas anterior, no es tracta d’una antologia de poetes joves, sinó “contemporanis”: hi trobareu des de Xosé Maria Álvarez Cáccamo (1950) a Daniel Salgado (1981), passant per Chus Pato (1955), Pilar Pallarés (1957), Manuel Rivas (1957), el gran Lois Pereiro (1958-1996), Antón Lopo (1961), Xelia Arias (1962-2003), Ana Romaní (1962), Manuel Outeiriño (1962), Xabier Cordal (1965), Olga Novo (1975), María do Cebreiro (1976), Yolanda Castaño (1977) i Olalla Cociña (1979).

Aquest cop triem un poema d’Olga Novo, “Intemperie”:

Tus ojos anuncian la huelga indefinida de los obreros
cuando me dices, amor, que soy exactamente igual a mis poemas.

Me sientes como la losa para lavar en el río
Rural como las casa de piedra como paredes de molino marina como bateas.

Las mayores proclamas contienen un rumor de besos más profundos.

Invernía.

La tuya era sin duda la tierra más antigua de la vieja Europa.

Popular como un arte tocarte es reventar dulces palabras
como cuerdas de arpa:
y tienes orgasmos que llegan arrastrándose como bestias nocturnas.

Con todo soy como contigo
hablo desde dentro de la piel de una ballena.
Mis labios rompen en los acantilados igual que barcos cargados
de salitre.

Se me abre la carne
como un mar partido por la mitad
para que pases
y sabes
que cuando metes la mano acumulas espuma
y una especie de viento huracanado
por dentro
sabes
toda por dentro estoy como a la intemperie.

 

Esperem que la lectura d’aquestes antologies ens doni l’oportunitat de conèixer la poesia actual, viva, bullent, de la literatura basca i gallega. El que tinguin o no en comú aquestes aigües ho haurem d’esbrinar amb la calma que  reclama per a la poesia Aitor Francos. Però no ens refiem de les aigües tranquil·les.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.