La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Els dissabtes, mercat. Memòries de l’Armanda
Montserrat Casals (Sabadell 1952-Barcelona 2015) fou una periodista i historiadora de la literatura catalana. És llicencià en Història per la Universitat Autonomoa de Barcelona. Va treballar com a periodista a Tele/eXpres, El País, TVE i Catalunya Radio. Va dirigir la Maison de la Catalogne a París. En el camp de l’estudi literari, va centrar-se sobretot en l’obra de Mercè Rodoreda, però també va fer articles sobre Dalí i Joan Sales.
Octavi Martí és un periodista, crític i cineasta nascut l’any 1953 a Barcelona. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autonoma de Barcelona. Ha estat periodista en varis mitjans amb una amplia experiència com a crític cinematografic. Ha estat realitzador de cinema i televisió i actualment és director adjunt de la Filmoteca de Catalunya.
Ambós van escriure el llibre Els dissabtes, mercat. Memòries de l’Armanda. El llibre comença quan la productora cinematogràfica Marta Messidor vol fer una pel·lícula sobre la vida de Mercè Rodoreda i demana ajut a un historiador que coneix la seva biografia, encara que no ha escrit cap llibre. Aquest home troba a la Biblioteca de Girona, on és guarden els llibres que tenia l’escriptora a Romanyà de la Selva i consultant un llibre de cuina troba uns papers escrits per l’Armanda, la cuinera de Mirall trencat. Es tracta d’una obra a mig camí entre novel·la i assaig.
Els escenaris de la novel·la es centren en Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Eixample i en menor mesura la resta dels districtes de la ciutat, excepte Nou Barris.
Finalment, us deixem un petit fragment del llibre:
A la Barcelona de finals del XIX, als barris del Raval, d’on venia la Teresa, de Sant Pere, que era el de Rovira, al voltant del carrer de la Petxina, a tota la Barcelona antiga, eren molt poques les cases que tenien aigua corrent. I menys encara els domicilis amb un vàter connectat al clavegueram. La pudor hi era insuportable i el valor de la vida escàs. A certs carrers la mortalitat infantil superava el setanta per cent i en el conjunt s’estimava, al mateix temps que es prepara la gran Exposició Universal, que el quaranta-tres per cent dels nens no arribaria a celebrar el seu cinquè aniversari. (…)
Deixa el teu comentari!