Inici » Autor del mes, Biblioteca Horta-Can Mariner, Destacat, General, Novetat, Teatre

La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Premis Butaca al millor text teatral (II)

22 novembre 2017 583 views Sense Comentaris
Butaca2017

NOMINATS PREMIS BUTACA 2017

Com dèiem en l’anterior entrada, el mes passat es van fer públiques les nominacions als Premis Butaca de Teatre de Catalunya. Aquests premis, que enguany arriben a la seva 23a edició, han esdevingut amb el pas del temps els premis de referència del teatre català.

La seva cada cop més professional organització, el consens de la professió en estimar-los i valorar-los i, sobretot, el fet que sigui el públic qui, amb els seus vots, decideixi els guanyadors, han estat aspectes claus per assolir aquesta fita.Butaca Les votacions són a punt de tancar-se: el proper dilluns 27 de novembre se celebrarà el lliurament dels premis en el Mercat de les Flors, a la ciutat de Barcelona. I en aquest racó de recomanacions de lectura teatrals, abans de conèixer els nous guanyadors, continuem amb la nostra repassada a alguns dels textos dramàtics guardonats amb el Premi Butaca al Millor Text Teatral, i que t’ofereixen les Biblioteques de Barcelona:

mapaombresBarcelona, mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé
(Premi Butaca 2004)

En una nit d’estiu, un matrimoni gran parla amb cadascun dels rellogats que viuen a casa seva, un pis de l’Eixample de Barcelona, amb la intenció de fer-los fora, i d’aquesta manera poder viure sols els últims mesos que els queda d’estar junts. Tots plegats, llogaters i rellogats, tracten de sobreviure en una ciutat que els ha girat l’esquena fa temps. Lluïsa Cunillé, amb la ironia glacial característica de la seva escriptura, ens presenta una comèdia de costums contemporanis ambientada en un espai ideal per fer-hi confluir personatges d’orígens, estatus, gustos i sensibilitats d’allò més variats. El text va ser adaptat al cinema, el 2008, per Ventura Pons.

uuuuhUuuuh!, de Gerad Vázquez
(Premi Butaca 2006)
Berlín, any 1944, Charlie Rivel ha d’actuar a l’aniversari del Führer. Hi ha un agent de la Gestapo que vol actuar amb ell, i també algú que ha planejat un atemptat que pot canviar el curs de la guerra i la història de la humanitat.… Amb Uuuuh!, Gerard Vàzquez va escriure, en el context del T6 del Teatre Nacional de Catalunya, una obra apassionant i divertida en què el joc de pallassos de Rivel conviu amb una acció dramàtica intensa. El text també va ser adaptat a la pantalla, en aquest cas amb la direcció d’Eduard Cortés, i amb el títol d'”El pallasso i el Führer“.

smileyjpg

Smiley, de Guillem Clua
(Premi Butaca 2013)

L’Àlex i el Bruno no poden ser més diferents: conformen una estranya parella on l’únic que tenen en comú és que s’han enamorat. Les seves diferències semblen inabastables i les seves personalitats antagòniques però, ho vulguin o no, no poden deixar de pensar l’un en l’altre.

Estrenada a la petita Sala Flyhard de Barcelona, sota la direcció del propi autor, aquesta peça va fer el salt al Teatre Lliure primer i al Teatre Club Capitol després. El text ha fet temporada també a Madrid, i ja compta amb diverses produccions internacionals.

tortugues

Tortugues: la desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó
(Premi Butaca 2015)

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

vilafrancaVilafranca: un dinar de Festa Major, de Jordi Casanovas
(Premi Butaca 2016)

Estrenat al Teatre Lliure, aquest text és la tercera part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, després d’Una història catalana i Pàtria.

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la germana viuen a Moja. El germà, a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions.

Baralles, desafiaments i retirades de paraula. Enemistat entre germans. Despit i rancúnies. Pugnes per quatre miserables terrossos de vinya que acaben com no voldríem que acabessin.
Una història única i una història comuna. Tothom ho ha viscut a casa seva. Tothom ha sentit a parlar de casos semblants. Tothom explicaria un munt d’anècdotes i s’emocionaria recordant. La família és la nostra primera societat. I potser observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.