Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novel·la barcelonina, Novetat

El lector opina

4 novembre 2017 356 views Sense Comentaris

ELS GANGSTERS DE BARCELONA de Josep Maria Planes

portada llibreEl comentari d’aquesta obra sortirà publicat al Llegeix. Aquest fet motiva que l’elecció del llibre a comentar s’ha de fer a l’avançada i coordinada amb altres persones que també fan ressenya dels llibres que han triat. Ho comento perquè el dia que es lliura el text d’aquesta ressenya, 22 d’octubre 2017, Catalunya viu una situació crítica, ja que ahir el Gobierno de España va decidir fer un Cop d’Estat a Catalunya. Aquesta situació entronca amb el llibre que comentem avui on podem observar que Barcelona sempre ha estat una ciutat convulsa i viva on en el decurs de la seva història ha viscut situacions difícils, però la ciutat segueix, no solament, estant sinó també ESSENT.

……………………………………………..

Josep Maria Planes (Manresa 1907 – Barcelona 1936) va fer de la ploma la seva eina i conreà la crònica, la ficció, la dramatúrgia teatral, la traducció i l’humor ja que va ser director de la revista de sàtira El Bé Negre. Així doncs ens trobem davant d’un autor, si més no pel que fa a l’escriptura, d’ampli registre.

El llibre que avui comentem a Barcelona Llegeix, queda inscrit en l’àmbit de periodisme d’investigació, ja que hi ha consens en atribuir que Els Gàngsters de Barcelona és un  esforç  seriós de fer aquesta mena de periodisme, del qual Josep Maria Planes  en va ser un dels pioners,

L’abril de 1934, Josep Maria Planes inicia un reportatge, que finirà el maig del mateix any, atenent els moments convulsos que vivia la ciutat de Barcelona, anys  precedents a la guerra civil. Per fer-ho,  contacta amb persones vinculades al sindicat de la CNT i d’altres Institucions i Agrupacions. Per tal de poder obtenir la informació, empenyora la seva paraula d’honor de no fer públic el nom dels seus informadors i demana al lector que confiï en allò que ell escriu. Així doncs ens trobem en una situació remarcable la qual  probablement, en els temps que vivim, seria poc freqüent, això és: La seva paraula d’honor és suficient per que els confidents li donin informació, alhora que el lector també ha de confiar en aquesta paraula d’honor que allò que llegeix és cert.

Com a periodista detectem l’orgull de poder servir a la veracitat i la voluntat de contrastar la informació rebuda. Aquest afany el duu a publicar dues cartes, incloses en aquest llibre,  que li envia el Director del diari Solidaridad Obrera rectificant allò que el periodista ha publicat anteriorment.

El llibre que comentem aplega tot el reportatge tal i com va ser editat l’any 1934. Mostra la situació que vivia Barcelona en la seva vessant més sindicalista, principalment la CNT i el posterior protagonisme de la FAI i el complicat entramat que propicià tot un seguit de d’assassinats. Però Josep Maria Planes no solament consigna l’actualitat, sinó que per tal de fer més entenedora la situació que es troba immersa la Ciutat l’any 1934, dedica uns capítols, per força breus, a la història del moviment proletari i la seva evolució des l’any 1831. També dedica uns capítols a l’estructura de la CNT i la seva constitució organitzativa, ambdós molts interessants i força documentats. No volem deixar d’esmentar l’apartat dedicat a l’afusellament de Ferrer i Guàrdia.

No podem acabar aquesta ressenya sense comentar el fatídic final del nostre autor. Dos anys més tard de la publicació del reportatge que ocupa aquest llibre, Josep Maria Planes denuncià públicament l’assassinat dels Germans Badia i quins n’eren els seus executors. El 24 d’agost de 1936, Josep Maria Planes fou assassinat a la Rabassada*, un mes i escaig d’iniciada la guerra civil. Tenia 29 anys.

*La Rabassada o Arrabassada, també Carretera de Collserola, uneix Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.