Inici » Ateneu Barcelonès, Autor del mes, Destacat, General, Novetat

Alexandre Deulofeu i la matemàtica de la història

21 octubre 2017 391 views Sense Comentaris

matematica_historia_deulofeuEn ple segle xxi, el present se’ns mostra desconcertant o de difícil comprensió. Els analistes més lluïts i documentats no troben respostes, referències passades ni analogies que il·luminin l’incert futur de la humanitat. És en aquest maremàgnum de fracassades teories on emergeix amb força el nom d’Alexandre Deulofeu i la seva “teoria matemàtica de la història”.

Aquest empordanès (l’Armentera 1903-Figueres 1978), fill de farmacèutic que marxà de jove a Madrid on cursà batxillerat i es llicencià en Farmàcia, inicia Ciències Químiques per tornar a Barcelona i graduar-se. Ja a Figueres comença una intensa vida política afiliant-se i dirigint la Joventut Nacionalista Republicana. Més tard, va ser regidor per Esquerra Republicana de Catalunya i alcalde accidental durant la Guerra Civil, fet que al va portar a l’exili a França fins l’any 1947. Va ser en aquest retorn quan combina la professió de farmacèutic amb les seves investigacions i la publicació dels seus llibres sense deixar mai de ser un intel·lectual compromès. La seva intensa vida li va fer conèixer figures rellevants del seu temps com Salvador Dalí, Francesc Pujols i Joan Puig i Ferrater, entre d’altres.

Va morir a Figueres l’any 1978 deixant inacabada la seva extensa obra La matemàtica de la història.

davLa seva teoria és el resultat de la seva formació científica, humanística i la seva passió per la història. Deulofeu ens assegura que els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb que es desenvolupen els cicles biològics. Defensa que la història no manté una progressió lineal sinó que respon a uns cicles regulars matemàtics. Analitzant aquests cicles, doncs, no només podem comprendre el passat sinó que podem arribar a preveure el futur.

El pas del temps ha confirmat moltes de les seves previsions. Per exemple: als anys 30 va preveure la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l’Índia; el 1941, que Hitler perdria la II Guerra Mundial; els anys 40, que França perdria les seves colònies, i, en els anys 50, altres fets històrics com l’enfonsament de l’URSS o l’hegemonia d’Alemanya en l’Europa actual. D’altra banda, també va anunciar que l’estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029 amb la conseqüent independència de Catalunya.

De totes les profecies moltes encara s’han de complir. El temps anirà revelant quin grau d’encert tenia el seu sistema -mig matemàtic, mig esotèric- per endevinar el futur dels països i les civilitzacions.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.