Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… La nit contra tu

16 octubre 2017 801 views Sense Comentaris

La nit contra tu / Ferran Sáez Mateu eBiblio

Ferran Sáez Mateu és un escriptor i professor universitari, especialista en Montaigne, nascut a La Granja d’Escarp el 1964. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull. Col·labora regularment al diari Ara i al setmanari El temps. La seva obra assagística ha rebut els premis Josep Villaverdú i Joan Fuster i també ha fet incursions en la literatura de ficció i en poesia.
La nit contra tu és la seva tercera obra de narrativa de ficció. La novel·la comença quan l’any 1992 a Barcelona es troben restes humanes en el jardí d’una casa de Sant Gervasi, que pertany a Josep Alenta. L’advocat Pròsper Gualba narrarà la història de com s’ha arribat a aquesta situació. Així recorda quan el 1982 va tramitar amb els seus socis de buffet, Ylla i Palacios, una herència que porta una clàusula que obliga a l’hereu, Josep Alenta, a fer una estàtua de marbre de tamany natural a un estrany personatge, Procopi Drop, que és molt impertinent. A partir d’aqui, en la seva vida començaran una sèrie de fets sobrenaturals.
La trama de la novel·la és desenvolupa principalment al districte de Sarrià-Sant Gervasi i també compèn els districtes de Eixample, Gràcia, Sant Martí i Sants-Montjuïc. El temps en què transcorre la novel·la abasta des dels anys 80 fins al 92.
Per acabar, us oferim un fragment del text:

“Quan el senyor Alenta va arribar a Barcelona, aquell setembre xafogós del 1982, de totes aquestes coses tan modernes i olímpiques que ara mengem a tota hora a la tele, a la ràdio i als diaris, no en parlava ningú, evidentment. Només falten uns mesos per a la inauguració dels Jocs; l’excitació es palpa pels carrers, però fa deu anys el que es palpava era una cosa ben diferent. Tot eren llambordes escantellades, façanes brutíssimes, voreres bonyenudes, autobusos rovellats. Hi havia una espècie d’ensopiment o de depressió que,més que palpable, resultava fins i tot respirable, com si la ciutat no acabés de sortir del tot d’una llarga migdiada, o potser d’una ressaca. La màquina registradora prehistòrica dels darrers colmados de barri convivia amb la rialla sense dents dels ionquis, que vagaven pels carrers amb una expressió àvida i alhora atònita. Tot semblava a punt de morir. Ara tot són flors i violes…”

 

la-nit-contra-tu

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.