Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat, Novetats bibliogràfiques

La Biblioteca el Carmel-Juan Marsé recomana…Un film (3000 metres)

2 octubre 2017 384 views Sense Comentaris

Un film (3000metres) / Víctor Català

un filmCaterina Albert (L’Escala 1869-1966) firmava les seves obres amb pseudònim masculí, Víctor Català, potser per facilitar-ne la seva difusió ja que a principis de segle XX encara no era ben acceptat per ”l’establishment” del moment que una dona fos creativa. De formació autodidacta i amb inquietuds artístiques va conrear diferents gèneres literaris entre altres: poesia, novel·la, narrativa, teatre i també l’epistolar (Epistolari de Víctor Català). Reconeguda la seva vàlua va guanyar diferents premis entre ells la seva gran novel·la: Solitud va guanyar el premi Fastenrath (1909) i el Jocs Florals de Barcelona.

Un film (3000 metres) Títol no tan conegut com Solitud va sortir a la llum després d’un llarg període de temps sense publicar. La primera vegada que es va editar va ser per entregues, del 1918 al 1921 i al 1926 va aparèixer en tres volums.
L’autora en aquesta obra fa servir recursos del cinema com és la segmentació i la alternança de diferents històries, potser avui la Caterina Albert li hagués posat de títol Una serie (20 capítols). La narració està dividida en sis parts i a més té una introducció on l’escriptora es dirigeix directament al lector, i al final un epíleg.
El protagonista és un noi abandonat a l’hospici i no sap qui són els seus pares però, pressent que són rics i sent que a ell li han pres el dret de gaudir de les riqueses dels seus progenitors. Girona se li queda petita i va a viure a Barcelona.
La Ciutat Comtal no és només un escenari de la novel·la sinó que hi té un paper decisiu en la vida del Nonat Ventura. Barcelona l’enlluerna perquè hi troba salons, teatres i restaurants, llocs freqüentats per les famílies aristocràtiques de la ciutat amb qui ell voldria relacionar-se, però degut al seu origen no li és permès. Però també coneixerà la Barcelona dels baixos fons on el Senyoret, com li diuen, es bellugarà com peix a l’aigua. En les tavernes dels barris pobres de la ciutat es relacionarà amb personatges tèrbols els quals Nonat utilitzarà per a aconseguir tot el que desitja. Acabarà sent un lladre refinat, però un lladre.

Un tast: En Nonat, amb ulls atònits, sentia que li engavanyava el cor i li muntava al cap, torbadora com la boirina de l’embriaguesa, la sensació deliciosa del dia abans, i quan l’oneig d’una ampla corba l’encarà, de primer, amb la magna plaça de Catalunya i després amb el passeig de Gràcia, el meravellament que li havia anat ficant a dins li pujà vivament al rostre, empal·lidint-lo d’emoció.

Per primera volta tingué clara consciència del que era una grans ciutat i dels horitzons il·limitats que podia oferir a qualsevol quimera. En Peroi anunciant els comptats edificis que coneixia i feia reflexions sense substància a propòsit de qualsevol cosa, però en Nonat no l’escoltava; no escoltava més que el ritme vibrant dels successius encantaments que el reprenien i la màgia d’un mot molt llargament repetit: Barcelona…Barcelona…Barcelona… 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.