Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé…recomana La innocent

18 setembre 2017 223 views Sense Comentaris

la innocentLa innocent / Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943), escriptora, periodista i política d’esquerres compromesa amb la lluita per la llibertat de les persones ha publicat: poesia, narrativa: breu, infantil i juvenil, novel·la, teatre, assaig, crítica literària, guions i també ha col•laborat amb articles a la premsa diària i a les revistes Canigó i el Temps. Les seves obres s’han traduït a diferents idiomes i ha rebut diferents premis com són: XXXII Premi Joanot Martorell de narrativa (2010): Amor meva, Premi Sant Jordi (1993): La salvatge, Premi Víctor Català (1978): És quan miro que hi veig clar, Premi València de Literatura (1995): La innocent. Premi Ciutat d’Alzira-Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil (2014): Tzoé. I com a reconeixement a la seva trajectòria intel·lectual l’Omnium Cultura li atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2017.

La innocent és una novel·la ambientada a la ciutat de Barcelona, principalment al barri del Raval. Miquel és un funcionari de Benestar Social sense vocació, que enlluernat pels ulls d’una usuària, l’Elisa, acaba fent de detectiu per descobrir qui va cometre un crim i així demostrar la innocència d’un veí de la finca on viu la noia. Vicent, el veí, és acusat de l’assassinat d’una mantinguda del carrer del Carme i l’Elisa se sent obligada a ajudar-lo ja que ell va ser benfactor de la seva avia morta i actualment també vetlla per ella.
El Miquel haurà de bellugar-se pels baixos fons de Barcelona, que no li són estranys, ja que en una altra època de la seva vida els va freqüentar, amb l’esperança de treure l’entrellat de tot plegat i lluitar contra el relat oficial que es vol donar de l’assassinat. Per voler aclarir aquesta història fosca el Miquel pot acabar perdent la feina i els quartos… però és que uns ulls a vegades tenen molta força.

Un tast:

La cosa havia passat al carrer del Carme, i jo el barri me’l conec de memòria. Una que remena el cul en un antre i pesca un oficinista vell és notícia, i més si l’han pelada a cops de ganivet. Així doncs cap a la Rambla, a veure si trobo un col·lega. La primera cosa era anar al Munich a veure el Cirano, el meu cirabotes predilecte, que me’n devia alguna. Que un té un apartament propi i sempre l’ha tingut obert quan algun soci té necessitat de sortir de circulació per uns quants dies.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.