Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recordem John Ashbery

12 setembre 2017 44 views Sense Comentaris

El passat tres de setembre va morir John Ashbery,  una de les veus poètiques més rellevants de la literatura nord-americana. Ashbery va néixer fa noranta anys a Rochester, Nova York, i el seu nom està vinculat precisament al grup conegut com a Escola de Nova York, on va coincidir generacionalment amb poetes com Frank O’hara o Barbara Guest.

La seva obra també està molt relacionada amb el surrealisme: durant la seva etapa parisina, Ashbery va traduir a l’anglès l’obra dels poetes surrealistes francesos, i la seva mateixa obra es va veure influenciada pel moviment.

Tot i que la seva obra té molt d’experimental –afirma Melcion Mateu en la introducció a la seva traducció d’Alguns arbres–, també està ben arrelada en la tradició: la tradició del modernism americà, la del surrealisme francès, i també en la tradició conversacional anglosaxona (Auden, sobretot, però també Frost o Whitman).

Ashbery va publicar una trentena de poemaris, entra els quals destaquen Some Trees (1956), The Tennis Court Oath (1962), Self-Portrait in a Convex Mirror (1975), Houseboat Days (1977, A Wave (1984) i And the Stars Were Shining (1994).

Volem compartir amb vosaltres una entrevista i un poema recitat per John Ashbery. Seleccioneu l’opció “subtítols” a YouTube si voleu llegir la transcripció en anglès de l’entrevista. Del poema “My Erotic Double” us transcrivim nosaltres la traducció al castellà de Martín Rodríguez-Gaona.

 

MI ERÓTICO DOBLE

Dice él que no tiene ganas de trabajar hoy.

Es justo por lo demás. Aquí en la sombra

Detrás de la casa, protegido de los ruidos callejeros,

Uno puede repasar toda clase de viejos sentimientos,

Desechar algunos, mantener otros.

El juego de palabras

Entre nosostros se hace muy intenso cuando hay

Menos sentimientos alrededor para confundir las cosas.

¿Otra ronda? No, pero lo último

Que siempre te encuentras diciendo es encantador, y rescátame

Antes de que la noche lo haga. Estamos a flote

En nuestros sueños como sobre una balsa de hielo,

Acribillada con preguntas y fisuras de luz estelar

Que nos mantienen despiertos, pensando en los sueños

Mientras suceden. Alguna ocurrencia. Lo dijiste.

Lo dije mas lo puedo ocultar. Pero elijo no hacerlo.

Gracias. Eres una persona muy agradable.

Gracias. También tú.

 

(Aquesta traducció a càrrec de Martín Rodríguez-Gaona apareix a l’antologia Pirografía, publicada per Visor el 2003. El poema es va publicar al poemari As we know, el 1979).

 

A la nostra biblioteca podeu trobar:

Poesia:

Per saber-ne més:

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.