LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » “Cosmonauta”, de Francesc Garriga

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

“Cosmonauta”, de Francesc Garriga

29 agost 2017 Sense Comentaris

Acabem aquest agost recomanant-vos un volum que trobareu entre les novetats de poesia del mes entrant. Normalment, a la biblioteca preferim destacar poemaris concrets més que no pas volums que recullen l’obra completa d’un autor, però en aquest cas fem una excepció que s’ho val.

Es tracta de Cosmonauta, la poesia completa de Francesc Garriga, que Labreu va publicar el passat mes de febrer, dos anys després de la mort del poeta. Qualsevol notícia relacionada amb Francesc Garriga mereixiria la nostra atenció, però aquesta edició, a cura de Marc Masdeu i Marc Romera, té a més a més unes característiques que la fan molt interessant. Us n’expliquem algunes.

El primer tret que fa aquest llibre especial és que Francesc Garriga hi va participar directament. Els editors expliquen com Garriga va revisar els seus llibres publicats, va recomposar-ne els primers i va perfilar els darrers. En una roda de premsa de Labreu, Marc Romera explicava: “Agafava un llapis i un llibre i s’hi enfrontava poema a poema. I se’n fotia. Deia que si es podia fer conya d’algun poema volia dir que s’havia de modificar. […] Garriga sempre deia que els poemes deixaven de ser seus quan arribaven al lector, però això era una gran mentida, perquè ell va seguir treballant els seus poemes” [citat per Griselda Oliver].

Garriga fins i tot va reestructurar algun dels seus llibres (separant, per exemple, Temps en blanc i Llimones), i també va intervenir en decisions tipogràfiques i de composició del text (minúscules, espais…). De fet, Cosmonauta és un llibre tan seu, que l’editorial insisteix que no ens trobem davant una recopilació, sinó davant “el darrer repte del poeta: la revisió minuciosa que Garriga va fer de tota la seva obra durant l’última dècada”, el seu “llegat”.

Una segona característica que fa impresprescindible aquest volum a la biblioteca és que inclou poemaris, com ara Entre el neguit i el silenci, Foc nostre, somni…, o Paraules cap al tard que han estat durant molt de temps pràcticament introbables. (Precisament Paraules cap al tard havia de titular-se Cosmonauta, però –explica Ernest Alós– l’editorial va descartar-lo.)

Finalment, Cosmonauta inclou també textos inèdits. A banda de poemes escrits després de Swing (2015) i no publicats fins ara, hi trobareu Llàtzer, un poemari inèdit dels anys vuitanta que, tal com expliquen els editors, va aparèixer dins d’una carpeta blava mentre organitzaven la documentació literària i personal del poeta.