La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Puja a casa, de Jordi Nopca
Puja a casa / Jordi Nopca.- Barcelona: L’Altra, 2015.
Amb aquest recull de contes Jordi Nopca es va proclamar guanyador del Premi Documenta en la seva edició del 2014. Els seus contes no són dels hiperbreus, s’allunya de la influència del primer Quim Monzó i es recrea en els textos, no hi sobra res (com és obligatori en els contes) però no hi ha pressa. De vegades als contes els guanya un sentit d'”anar per feina” i quan s’escapa d’això es pot caure a l’altre extrem, a contes que són com projectes de novel·les. No és el cas, els contes són equilibrats i tenen l’extensió que han de tenir.
Després d’aquesta digressió sobre el tema formal anem al contingut. Els contes retraten a la perfecció el món en el moment en que van ser escrits, abans de 2014 però després de 2008, un món que semblava impossible una dècada abans. La crisi va arribar i va arrassar amb tot i no és estrany trobar llicenciats treballant en botigues de roba de manera temporal, contractes precaris un darrere l’altre, tot provisional, tot precari, i això s’enganxa fins i tot al pla personal, amb personatges que intenten fer la seva vida com si res. Són contes optimistes, perquè sí o perquè no queda més remei, no hi trobareu derrotisme, però si un retrat molt encertat del món que ens ha quedat, o la Barcelona que ha quedat.
Barcelona és adorada pels turistes, però passa per un moment delicat. Al passeig de Gràcia s’hi han instal·lat algunes de les botigues més cares del món. Ciutat Vella resplendeix amb l’orina dels visitants anglesos, suecs, italians i russos, que es barreja sense fer escarafalls amb les evacuacions líquides autòctones. A Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts hi ha veïns que tenen com a única ocupació passejar el gosset i conservar el patrimoni familiar. Pedralbes té una concentració important de cases amb jardí, porters amb uniforme i escoles de negocis: també hi ha dones que rejoveneixen passant per la vareta màgica del quiròfan. El Poblenou ha estat conquerit recentment per multitud d’hotels de luxe i per empreses que es dediquen a contactar amb el més enllà tecnològic. L’Eixample és ple de vells i d’algun jove hereu que encara no sap si vol continuar estudiant o prova sort a l’estranger o es penja de l’aranya del menjador. El barri de Gràcia vol continuar allotjant dissenyadors, artistes i estudiants obsessionats a mirar pel·lícules i sèries en versió original subtitulada. Eren gent amb sort fins que van començar a perdre les feines: ben aviat no es podran permetre els lloguers, que són massa alts, i hauran d’instal·lar-se en algun racó malgirbat de Sants, Nou Barris o Sant Antoni, on encara es pot viure a un preu més o menys assequible. N’hi ha que, foragitats d’aquestes zones, han de buscar-se un apartament en un lloc més modest, gairebé sempre situat als límits de la ciutat: la Verneda, el Bon Pastor, Ciutat Meridiana, la Marina de Port.
Deixa el teu comentari!