Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Tatuaje

17 juliol 2017 64 views Sense Comentaris

 

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) poeta, novel.lista, assagista i periodista ,es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i va estudiar Periodisme a l’Escola Oficial de Barcelona, llicenciant-se en la de Madrid. Vázquez Montalbán és considerat com un dels millors exponents de la literatura del segle XX en general i en particular, el capdavanter del gènere negre contemporani en el nostre país.

Destacat per la seva lluita antifranquista, durant l’ any i mig de presó va a escriure el seu primer assaig. Més tard pertanyeria al PSUC, formant part del comitè central. En sortir de la presó, Montalbán va iniciar la seva carrera periodística a la revista Triunfo, i amb el temps, compaginant-la amb la seva carrera literària, va col·laborar amb Segle XX, Tele / Xprés i Si us plau, per a més tard fer-ho a El País, l’Avui i Interviú . Montalbán va rebre nombrosos premis i honors, destacant en l’aspecte literari el Premi Planeta el 1979, el Nacional de Literatura en la modalitat de narrativa el 1991, el de la Crítica de Narrativa Castellana el 1994 i el Nacional de les Lletres Espanyoles en 1995.

Molt conegut per les seves novel·les, sent molt celebrades les policíaques que tenien com a protagonista el detectiu Pepe Carvalho que ,així mateix, ha estat portada al cinema i la televisió.

Tatuaje és una novel.la de la sèrie de Pepe Carvalho, en la que neix com detective i madura com personatge, tot i que la primera cronològicament va ser Yo maté a Kennedy .

José Carvalho Larios, més conegut com Pepe Carvalho, és fill d’immigrants gallecs. Es tracta de un ex agent de la CIA,que treballa com a detectiu privat a Barcelona i viu a Vallvidriera. Amb ell recorrem Barcelona i els seus voltants, les Rambles, el Born, els barris alts, en un perfecte retrat de la ciutat dels anys setanta,: l’emigració espanyola, el contrast entre Amsterdam etc:”Dejó caer su seat coupé rojo en el estacionamiento de la plaza de la Villa de Madrid . Le gustaba dejar el coche al comienzo de las Ramblas para poder recorrerlas a pie hacia abajo, hacia el territorio de Charo”( pág. 32).

És declara escèptic i ajuda a eliminar del sistema als que delinqueixen. Té l’ estranya afició de cremar llibres a la seva xemeneia “ Se quedó en mangas de camisa. Montó una extraña construcción de leños y teas, puso debajo El Quijote con las hojas abiertas y le prendió fuego” (pág 124).

En Carvalho trobem la màxima expressió del detectiu gourmet, l’acompanyem al mercat de la Boqueria o petites botigues per triar els millors ingredients i el veiem cuinant o visitant els millors restaurants” Carvalho se metió bajo el escudo colgant que daba paso a la entrada del mercado de la Boquería. Quería cenar bien” ( pág. 22) . Li agrada gaudir de la gastronomia no solament local, sinó també d’altres països.

La novel·la comença amb l’aparició d’ un cos nu a platja de Barcelona, d’un jove “ros com la cervesa” i amb el dors tatuat amb la frase “he nascut per revolucionar l’infern “..” Es una vieja canción. Se llama Tatuaje y la cantaba Concha Piquer”( pág. 21). El detectiu Pepe Carvalho, excomunista i ex agent de la Cia, es contractat per mediació de la seva nòvia Charo( prostituta) a compte de l’amo d’una perruqueria de barri- Ramón- per esbrinar la identitat del desconegut “ Charo engullía comida como una adolescente en fase de crecimiento. Es una de las coses que Carvalho aprobaba en ella.Realmente ningún ser humano indiferente ante la comida es digno de confiança”. ( pág.125 ).

N’ hi un seguit de personatges molt singulars, com és el cas del Bromuro: “ El limpiabotas se ganaba la vida como correveidile o vendiendo barajas pornográficas o haciéndose el gracioso explicando el uso y abuso que los poderes ocultos hacen de los bromuros” ( pág 21). El submón de la perruqueria format pel Sr. Ramón, la Queta” Un carnoso y agradable frente de mujer de casi cuarenta años, demasiado pintada, demasiado grandes los ojos y la Gorda es desenvolupa en el transcurs de les seves investigacions.
Aquestes li porten a Amsterdam amb les màfies dedicades al tràfic de drogues.En Amsterdam va descobrir el nom de l’ ofegat i torna a Barcelona on comunica l’ encarrec. Però no content amb això va continuar animat en la seva voluntat de trobar la veritat oculta sobre la mort del jove tatuat. Finalment es precipiten els esdeveniments i Carvalho ratifica la màxima basada en que una vegada que el home es despulla dels valors socio-culturals, afloren les passions més primàries.

Tatuaje

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.