Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Eres el mejor, Cienfuegos

16 juny 2017 261 views Sense Comentaris

Maquetaci—n 1Eres el mejor, Cienfuegos / Kiko Amat

Kiko Amat (Sant Boi,1971) és periodista cultural del suplement Cultura/s de la Vanguardia, discjòquei esporàdic i escriptor. Ha publicat: Chap Chap: una antologia confesionalCosas que hacen BUM, El dia que me vaya no se lo diré a nadie, L’home intranquil: 35 dies en família d’un neuròtic entusiasta, Mil violines  i Rompepistas.

El protagonista i narrador de la novel·la Eres el mejor, Cienfuegos ,és un home de quaranta anys que després de publicar una novel·la d’èxit queda encallat i davant de la impossibilitat d’escriure entra en un procés d’autodestrucció que el portarà fins i tot a perdre la parella.

Barcelona és l’escenari d’aquesta narració i el desenllaç de la història passa l’any 2011.La plaça Catalunya acabava de ser ocupada per un grup de persones, després de la manifestació del dia 15 de maig. Aquesta mobilització l’havien promogut diferents col·lectius per aconseguir una democràcia més participativa. Aquesta data,15M ha quedat a la memòria com la mostra de la indignació de la gent davant de la una profunda crisis econòmica que va afectar profundament en la vida de moltes persones ja que va augmentar l’atur i la taxa de pobresa en la població.
Però al nostre protagonista només l’importa la seva crisis. Aquesta història podria ser una tragèdia però està explicada en clau d’humor i veiem com el Cienfuegos s’enfronta als problemes de la vida com pot.

Un tast: Paseando, sin casi darme cuenta, las manos bien hundidas en los bolsillos del anorak, desciendo desde el sur de Gràcia hasta el Paseo Sant Joan, y me detengo en la esquina con Indústria donde vivía Eloísa de joven, donde dormí por vez primera aquella noche de verano del año 2003. Me acomodo en un banco helado del paseo y, sin querer, me pongo a observar a un par de niños que juegan en el parque más cercano, pendiendo de un iglú de hierro, levantando las piernas para no tocar tierra, mientras sus madres los observan sin demasiado interés.
El paseo ahora ha dejado de recibir luz diurna, y sólo lo iluminan los autobuses de pasajeros y las grandes farolas que lo delimitan avenida abajo por cada lado, una gran pista de aterrizaje que va a parar al parque de la Ciutadella y, luego al mar. El escaparate roto de una empresa de trabajo temporal se exhibe al otro lado del paso de cebra como una mala dentadura. Hay carteles de la Rabia colgando a modo de guirnaldas entre los árboles, y grafitis en las parede. Estamos Hartos. Democracia Real ya. No hay pan para tanto chorizo.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.