Recordem a Rafael Metlikovez
El poeta, escriptor i psicòleg Rafael Metlikovez va morir el passat mes de maig als 53 anys.
Rafael era un artista d’acció, de fet va començar fent performance. A Barcelona es va ajuntar amb un francès, Samuel Loviton, i un alemany, Guido Hübner per formar Das Synthetische Mischgewebe.
Després va fundar la PAPA (Performers, Artistes i Poetes Associats) amb el poeta Xavier Sabater, encara que de seguida ho va deixar per ajuntar-se amb Xavier Theros, l’amic de inseparable, i fundar Accidents Polipoètics, amb el qual va impulsar espectacles com Polipoesía Urbana del Pueblo (1991), Más triste es robar (1997) i Baby bum (2013). Considerats un dels exemples de la poesia contemporània moderna, als seus espectacles combinaven la poesia, la ‘performance’ i l’humor.
A banda de la poesia, va ser l’autor de dos espectacles de titelles, De tant que t’estimo i El despertar de les passions, que es van representar al Teatre Malic i a la sala Beckett. També va escriure i interpretar els espectacles-conferència Los planes nunca salen i Circonferencia. Així mateix, va ser coguionista del documental Pelayo 36 o la logica del anthropos, dirigit per Facundo Beraudi i estrenat el 2003. I va escriure els textos del muntatge Bésame el cactus que la companyia de dansa de Sol Picó va escenificar el 2001.
Metlikovez , també, era col·laborador de la secció d’esports d’El País, on escrivia la columna En un Periquete. Abans havia format part del programa d’humor L’orella irònica de Catalunya Ràdio.
Documents que es poden trobar a les Biblioteques de Barcelona:
- Accidents Polipoètics. Polipoesía urbana de pueblo . Madrid: Por Caridad, DL 1995
- Accidents Polipoètics. Todos tenemos la razón. Barcelona: Ediciones de la Tempestad , 2003
Deixa el teu comentari!