La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. En la pell de l’altre
En la pell de l’altre / Maria Barbal eBiblio
Maria Barbal és una escriptora nascuda a Tremp el 1949. És una autora important dintre de la literatura en llengua catalana i per això vam llegir al Club de Lectura de Novel·la Barcelonina la novel·la País Íntim i hem recomanat en el bloc la novel·la Emma. En aquesta ocasió us volem recomanar el seu llibre En la pell de l’altre.
La protagonista del llibre és Ramona Marquès, que es una noia que entra a treballar com secretària a l’empresa Catex, recomanada pel seu pare. Posteriorment, coneix el Rossend , un noi implicat en la lluita antifranquista, del qual s’enamora. De sobte, Rossend desapareix i Ramona marxa de casa i es acollida a casa de l’Anna Llopis i el Ramon Ferrer, que formen part de l’associació Memòria i Llibertat. Allà coneixerà a Mireia, filla de la parella que l’acull, i que estudia a la Universitat i se sent desatesa pels seus pares, als quals veu massa implicats en el seu compromís polític.
La novel•la es desenvolupa als districtes de Sant Martí, Eixample i Ciutat Vella, tot i que hi ha referències a Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Transcorre entre els anys 60 i els 90.
Per acabar us oferim un fragment de la novel•la :
El noi s’havia esperat assegut a la mateixa cadira on la Ramona Marquès havia estat dormint, notava la fullola calenta a través dels pantalons de la granota; lliurement l’havia triada entre el total de quatre exemplars idèntics. Mentrestant, ella s’arreglava a corre-cuita. Quan tots dos eren al carrer el Rossend Garcia es va posar a parlar.
-Tu no deus saaber d’on ve això del barri del Taulat! No cal conèixer res d’aquesta mena per fer bé de secretària d’un capitalista, eh? Només cal ser puntual, pitjar les tecles de la màquina, respondre al telèfon i deixar algun indesitjable a la porta amb la paraula a la boca… No, no, no t’ho agafis malament, jo sóc així, ja ho veus, he nascut en aquest barri i, quan era menut, em van explicar…- De sobte es va tombar cap a ella i la va veure ben seriosa i es va parar-. Escolta, si alguna paraula meva t’ha ofès la retiro. Et vull veure contenta, sents?, i , t’ho dic tan cert com ara som aquí, que no pararé fins a complaure’t.
Deixa el teu comentari!