La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. La verdad sobre el caso Savolta
La verdad sobre el caso Savolta eBiblio
Eduardo Mendoza, fill d’un fiscal, estudià dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on es traslladà per a treballar com a traductor per a les Nacions Unides .L’any 1975 publicà la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l’autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra, que es considera per bona part de la crítica moderna com un punt d’inflexió amb vistes a la transició democràtica espanyola. L’esmentat llibre, on Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle XX, va rebre el Premio de la Crítica. Més endavant ha publicat més d’una dotzena de llibres, algun dels quals per episodis al diari El País.A més de La verdad sobre el caso Savolta, que es va adaptar al cinema per Antonio Drove (1980), hi ha hagut versions cinematogràfiques de La cripta (1981), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004).El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2009 el Premi Internacional Terenci Moix (al millor llibre de ficció per El asombroso viaje de Pomponio Flato), el 2010 el Premi Planeta, i el 2015 el Premi Franz Kafka de literatura. El desembre de 2016 fou guardonat amb el Premi Cervantes.
El rerefons de la història de La verdad sobre el caso Savolta transcorre en el període de neutralitat, 1917-1919, quan l’empresa catalana Savolta, fabricadora d’armes, té una sèrie de conflictes laborals. L’industrial Savolta, que va vendre armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial, acabarà crivellat a tirs. La verdad …” recull els records de Javier Miranda, espectador i protagonista d’uns fets ocorreguts a Barcelona en aquest període de temps en l’empresa industrial Savolta, presidida per un enigmàtic, Lepprince, El protagonista, Javier Miranda, ha de cobrar una elevada pòlissa d’assegurances a Nova York, a nom de l’empresa. A partir del judici que se celebra es rememoren els fets que ho causen i la història de l’empresa industrial Savolta des de la seva època pròspera fins a l’incendi que li va fer desaparèixer.
Eduardo Mendoza pren, com a punt de partida de la seva novel·la, el moment cim de l’enfrontament social a Barcelona de la lluita obrera i la patronal de la segona dècada del segle XX. Reflecteix hàbilment la Barcelona anarquista. Quant a l’estructura Mendoza juga entre el real i el fictici. Trobem personatges reals recreats, així l’assassinat de l’industrial Savolta manté un paral·lelisme amb el perpetrat contra l’industrial José Alberto Barret, també ell baró de Köning tindria el seu paral·lelisme amb Lepprince i el “mestre” Roca ens recorda a Joan Montseny, anarquista i mestre d’escola. Hi ha altres personatges reals que sí apareixen com Alfonso XIII i la seva esposa.
Destaca el contrast entre les dates concretes dels esdeveniments històrics i les dates exactes dels documents i cartes aportades com a proves al judici i d’altra banda, el desordre cronològic i les imprecisions temporals són recursos narratius conscientment utilitzats per Mendoza per donar major versemblança al relat dels fets evocats per J.Miranda.
És una novel·la urbana. Barcelona es presenta com una Ciutat d’espais contraposats, presentats segons la mirada de Javier Miranda que, en el seu desig d’ascendir socialment, es mou en diferents ambients. Javier Miranda com a “estranger” vingut de Valladolid, percep la ciutat com un espai hostil, en el que li resulta difícil trobar el seu lloc. Els espais socials reflecteixen una polarització social, d’una banda l’aparició d’una nova burgesia, fruit d’apogeu econòmic i per un altre, un proletariat necessitat d’un mitjà de subsistència digne. Una ciutat que segons la seva “status” econòmic, estaria dividida en dues parts. L’Eixample per a la petita burgesia i la part alta de la ciutat on se situa la mansió de Savolta, a Sarrià i el nou domicili de Lepprince en el vessant del Tibidabo.
“En el zaguán me detuvo un portero uniformado, de anchas patilas blancas. .. Abrió las puertas del ascensor y tiro un cable de arranque. Mientras ascendia dando tumbos le vi soplar un tubo metálico y hablar con alguien. Debió de anunciar mi visita, porque un criado me aguardaba frente a la verja del ascensor cuando éste se detuvo en el piso cuarto(… )En la casa se notaba un olor difuso y equilibrado y el aire impregando del perfume de Leprince” ( pag. 88 )
La zona dels obrers, que correspon a les barriades polititzades en l’època: el Raval, el Barri Xinès, la zona industrial d’Hospitalet i Sant Martí de Provençals, amb pisos diminuts, malament ventilats i molta aglomeració. Barcelona, doncs, és una ciutat de contrastos reflectits en l’alternança de les seqüències que descriuen una opulenta i luxosa festa o l’ambient sòrdid dels barris obrers.
“ De común acuerdo nos adentramos en el Barrio Chino, que a la sazón salía de su letrago invernal. Las aceres estaban atiborradas de gentes harapientas de torva catadura, que buscaban en aquel ambiente de bajez y corrupción el consuelo fugaz a sus desgracias cotidianas. Los borrachos cantaban y sepenteaban, las prostitutas se ofrecían impúdicamente desde los soportales, bajo las trémulas faroles de gas verdoso”( pag.187 ).
Miranda, al costat de la seva dona, no sent el poder de seducció de la ciutat i s’allunyen d’ella al final del relat, camí de Nova York.
Deixa el teu comentari!