Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Warcelona, una història de violència, de Jordi Borràs

19 juny 2017 Sense Comentaris

warcelona-una-historia-de-violencia

Warcelona, una història de violència / Jordi Borràs.- Barcelona: Pol·len, 2013.

La cara poc amable de Barcelona, les manifestacions, els aldarulls, contenidors cremant, coses que no són contenidors, càrregues policials, bales de goma, porres extensibles, policies de paisà i d’uniforme repartint estopa, i rebent-ne de vegades. Un llibre tan real com necessari que presenta fantàsticament bé el seu autor, el fotògraf Jordi Borràs a la introducció.

Warcelona, una història de violència és el fruit de més de quatre anys resseguint els carrers de Barcelona amb una càmera penjada al coll. Quilòmetres recorreguts pels camins que dibuixen els octàgons de l’Eixample, els carrerons de Sants, Gràcia i l’antiga ciutat que, sota les llambordes, amaga segles de batalles que farien posar vermell el primer historiador naïf que s’atrevís a repetir aquella lletania tan suada: la que diu que els catalans hem estat sempre un poble més aviat messell i poc bel·licòs. […]

El llibre que teniu a les mans retrata una ciutat incòmoda, que ni surt a les guies turístiques, ni se’n fa bandera a les fires internacionals, però que existeix i persisteix, tot i que només la trobem, de tant en tant, en titulars de premsa que desprenen un alarmisme preocupant. 

Jordi-Borras-warcelona

O des del pròleg, ara qui parla és David Fernàndez:

Barcelona i els violents. I el pertinent, persistent, còctel indigest de societat de l’espectacle, espectacularització d’una sola violència i espectaculars post-orgies repressives. Barcelona i la violència urbana. La vella cantarella antiga. Amb el lacònic ritual habitual dels “violents”. Anatema. Ritual que ja dura i perdurà d’allà la dècada final dels 90, quan l’alcalde Clos digué allò del “són 300 i sempre són els mateixos”. Ho va dir abans, molt abans, que Fèlix Millet -artífex de la violència de saqueig al Palau i de la impunitat de la crême de la crême de la burguesia catalana- ens etzibés, impunement i a la cara allò del “som 400 i sempre som els mateixos”. Els uns i els altres, doncs? Potser sí, qui sap, segurament. Els de dalt i els de baix. Els impunes i els castigats. Els pocs que tenen molt però cada dia més i els molts que tenen poc i cada dia tenen menys. Sí, doncs. Warcelona. Una de les formes, només una més, on la lluita de classes als Països Catalans pren forma i fesomia.

warcelona

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.