Biblioteca el Carmel-Juan Marsé recomana…Els Jardins de Martí-Codolar
Els Jardins de Martí-Codolar de Ramon Alberdi i Rafael Casanovas.
A l’any 1999 per commemorar el cinquantè aniversari de la presència dels salesians a la finca de Martí-Codolar es va encarregar de escriure aquest llibre a Ramon Alberdi, historiador, sacerdot i salesià, i a Rafael Casanovas que durant vint-i-cinc anys va reunir, classificar i investigar els documents de la família Martí-Codolar.
Els Jardins de Martí-Codolar, La Granja Vella és un Bé Cultural d’Interès Local ja que és una finca amb jardins històrics considerats com una construcció arquitectònica viva i no es poden deslligar del seu entorn ni de la seva història.
Els autors d’aquest llibre ens fan una passejada per l’escenari on es troben els jardins de Martí-Codolar i també ens expliquen les persones que van habitar aquest espai i les seves històries. A més, conté el catàleg botànic de les plantes i arbres que té la finca també anomenada la Granja Vella.
Des del segle XIV que en aquest indret tranquil hi havia uns monjos anomenats jerònims en que buscaven un lloc on dedicar-se a la pregària i a l’estudi, subsistien de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Més endavant van arrendar aquestes terres als pagesos per acabar venent-les al segle XIX a la nova burgesia barcelonina. Aquests nous propietaris buscaven un indret d’esbarjo però també un espai on ostentar el seu poder econòmic.
Els Jardins van anar canviant de titulars, per relleu generacional fins que va ser propietat de Lluís Martí-Codolar i la seva dona Consol. Aquest matrimoni va omplir els jardins d’animals exòtics els quals van ser els primers que va tenir el zoològic de Barcelona. El senyor Lluís Martí-Codolar va quedar vinculat a l’ Obra Salesiana a través de la bona amistat que va tenir amb Don Juan Bosco, el fundador de la Congregació dels Salesians, quan va visitar els Jardins. Lluís Martí-Codolar i la seva dona van transmetre als seus fills aquest lligam i finalment el 1949 van fer donació de la Granja Vella als Salesians on van fer un seminari.
Si el viatger es col•loca d’esquena a la serra de Collserola, al seu davant en veurà una altra de més petita amb tres relleus, d’esquerra a dreta, que tenen els noms del turó de la Rovira o muntanya Pelada, la muntanya del Carmel o d’en Móra i el turó de la Creueta del Coll o la Pedrera. Entre el primer i el segon s’obre el coll del Portell, i entre el segon i el tercer, el coll de la Font-rúbia. El conjunt es coneix el primer dels noms esmentats: serra de la Rovira. És una cadena poc elevada, que mai arriba als 300 metres d’altura, però que té una posició estratègica : de del cim es dominen, d’una banda, la ciutat de Barcelona, els pobles de les platges de la Mediterrània, i de l’altra, la Vall d’Hebron al llarg de tota la seva cobertura.
Deixa el teu comentari!