Esplendor i glòria de la Internacional Papanates / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 2010.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates / Quim Monzó eBiblio

A més a més de ser (possiblement) el millor contista de la seva generació, Quim Monzó és un articulista de llarg recorregut. Lluny queden ja les seves primeres peces a Tele/eXpres, ara fa anys que és col·laborador de La Vanguardia i ha augmentat el nombre d’articles que publica de manera que pràcticament no té temps d’escriure res més.

Quim Monzó és un observador lúcid de la realitat i completament aliè a modes o corrents, té una columna d’opinió i defensa la seva opinió (hauria de ser el més normal, però no) i amb aquesta opinió i la seva memòria (cal saber qui diu què i què va dir abans) analitza i disecciona la realitat. El que en surt és un retrat fidel, una anàlisi molt personal, una llengua esmolada amb obsessió i fins i tot humor. Perquè davant segons quines coses només ens queda l’opció de riure, l’humor com una actitud subversiva.

Podem llegir a la contracoberta: “Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la imposició de bona part de la vida pública, i del domini de les poses”. Com en aquest fragment que em triat a tall d’exemple:

Una de les grans noticies d’aquest març que acabem de deixar enrere és, sens dubte, la de la guarderia del nord d’Anglaterra que ha prohibit Els tres oprquets. És aquell conte en què tres garrins aconsegueixen no morir engolits pel llop ferotge perquè, tot i que dos d’ells són uns ganduls, el tercer és tenaçi construeix una casa de puta mare, sòlidament cimentada i amb uns acabats a prova d’huracà, que les bufades reiterades del llop no aconsegueixen esfondrar. Doncs aquesta història tan bonica ara no la llegiran en aquella guarderia anglesa. El motiu és que -segons declara la directora- els nens musulmans podrien sentir-se ofesos, ja que el porc és, per ells, un animal impur. Com era de preveure, durant aquestes setmanes la decisió ha ocupat pàgines i pàgines de diaris, i ha sigut anècdota central de nombroses tertúlies radiofòniques i televisives. Després d’escoltar tot el que s’ha dit, queda clar que la decisió és una estupidesa, ja que ningú no intenta que els nens musulmans mengin porquets, ni al forn ni impresos en forma de llibre.[…]

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Escriptura creativa, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Quim Monzó, Recomanacions de lectura, Ressenyes