Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Escriptura creativa, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… El dia que va morir David Bowie

31 març 2017 Sense Comentaris

bowie

El dia que va morir David Bowie  Sebastià Portell

Barcelona: LaBreu, 2016

La sífilis m’obliga a aturar una vida ràpida, buida i sense sentit aparent. Si la vostra necessitat lectora busca una narració lineal, senzilla i acollidora no llegiu aquest llibre petit en aparença però d’una densitat i interioritat considerable. Una narració que ens parla d’una experiència de llibertat i llibertinatge com a oposició a un passat conservador, familiar, catòlic i desestructurat. Una vida jove sense redempció ni solució conduïda pels automatismes destructius i caòtics de l’ànima del nostre protagonista, que no entén virtut ni aprenentatge, només els depriments plaers immediats de baix cost que experimenta i que troba en desconeguts. La impossibilitat de fugida, la vida en solitud i l’amargura per la incapacitat d’entendre i relacionar-se amb tots aquells éssers buits que habiten la ciutat per més pròxims que siguin a ell mateix. Sebastià Portell ens entrega una Barcelona i rodalia -també existeix- habitada per ciutadans hipòcrites, paranoics, egoistes i ambigus. El petit text, només en aparença, supera els límits d’explosivitat necessària per propulsar-nos a un “cheap trip” de primera, drogues i sexe sense tabús en un nou món sense futur, viscut per algú com el personatge ideat per l’autor. Això no és un manual de bones maneres, ni un llibre d’autoajuda, El dia que va morir David Bowie és un llibre de pensament i emoció sobre una societat i humanitat esgotada.

El text introdueix una dramatització paral•lela, la teatralitat del jove turmentat, paràboles, missatges de veu, la carta d’un “pizza-donner”, converses, gravacions de contestador i d’altres experiències literàries i gramaticals que fan encara més peculiar la novel•la i la seva lectura. Amb una narració no massa complexa formalment, automàtica, repetitiva, bruta i carregada de sentiments personals i interiors recorda a Fante, Miller o Bukowski, amb un toc de psicodèlia, pop i “dance” ambientat a la  Barcelona del segle XXI. Llibre personal, honest, ideològic i formatiu. Més que recomanable.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.