Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé… recomana Muñoz- Ramonet, societat il·limitada

20 març 2017 Sense Comentaris

RAMONET 001Xavier Muñoz (Barcelona 1927), autor d’aquesta biografia és una persona polifacètica que s’ha fet a si mateixa. Als 16 anys va entrar d’aprenent a una botiga de roba a metres de Barcelona, després va passar a ajudar al seu pare, que era agent comercial i representava diverses fàbriques estrangeres de teixits, fins que un dia es va enamorar d’un teler que va veure a la pel•lícula Mariona Rebull i va muntar una fàbrica de teixits. A més, és una persona amb inquietuds polítiques compromès amb el país i amb preocupació social que el va portar a militar en el Partit Socialista i va ser Regidor de Cooperació Empresarial de l’Ajuntament de Barcelona amb l’Alcalde Excm. Sr. Joan Clos i Matheu. Altres llibres que ha escrit: Un llarg hivern (La Magrana, 2009), 14 converses : empresaris i polítics / [promoció i coordinació: Xavier Muñoz].
Muñoz-Ramonet, societat il· limitada és una biografia de Julio Muñoz-Ramonet que tot i coincidir amb el cognom de l’autor no tenen cap parentiu. La narració comença amb la història de la mare: Florinda Ramonet Sindreu nascuda a Martinet. Vuit dies després del seu naixement, l’oncle Salvador Sindreu baixa a Barcelona a treballar per fugir del fred i d’un futur pobre, com molta gent de la Cerdanya que pel 1900 baixava a la ciutat a buscar un present més lluït. Passats uns anys, ja establert l’oncle a Barcelona acaba essent l’ amo del Barato, uns magatzems, que a la cantonada del carrer Tamarit amb la ronda de Sant Antoni van formar part durant molts anys de la geografia urbana de Barcelona, Florinda baixa a Barcelona a treballar-hi i es casa amb el Serafín,un dependent .
Tenen tres fills: l’Àlvaro, el Julio i la Mercedes. El fet que encamina la vida de Julio va ser que a l’any 1931 Serafín, sota les pressions de la Florinda, demana diners a l’oncle Sindreu i posa una fàbrica de mitges amb el seu germà Fernando, vingut de Granada, i així els nois, que no volen estudiar, poden encarrilar el seu futur professional.
Esclata la guerra i la família es separa, els pares van a San Sebastià i els fills queden a Barcelona. Un cop acabada la guerra els germans Muñoz compren fàbriques de teixits per tal de poder aconseguir cotó que era comerç intervingut per l’Estat i es necessari tenir telers per accedir a les quotes de cotó. Després venen el cotó multiplicant el seu preu. Viuen amb una opulència que contrasta amb la misèria i l’opressió en que viuen els barcelonins de la postguerra, es belluguen a la perfecció entre els que tenen la paella pel mànec , aprofiten totes les influències d’aquesta nova gent i no tenen cap escrúpol per fer anar els seus negocis per a aconseguir la màxima riquesa. El seu poder era tan que es deia “Despues de Dios, Muñoz”.
L’Àlvaro s’acaba fonent i queda el Julio amo i senyor d’un entramat d’empreses amb ramificacions a l’estranger. Es casa amb la Carmen Villalonga, filla d’Ignacio Villalonga president del Banc Central , amb qui va tenir tres filles. Abans té d’amant la Carmen Broto que és assassinada.
En aquesta biografia desfilen molts personatges coneguts i llocs de Barcelona: edificis, bar, restaurants, magatzems…Julio Muñoz-Ramonet va deixar la finca del carrer Muntaner, on va viure, amb tot el que hi havia dins a l’Ajuntament de Barcelona i el juliol del 2013, després d’un llarg litigi de més de 15 anys, les filles de Julio Muñoz Ramonet, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, lliuren les claus de la finca a l’Ajuntament de Barcelona, i actualment el jardí està obert al públic 

Un tast…Va arriba el dia de la gran festa. Tot el carrer Muntaner des de la Via Augusta fins a la Diagonal en coneixia la notícia. Algunes cases del davant i dels costats del palau convidaren aquella nit els seus amics a contemplar l’espectacle, des del balcó. Entrada de fosc hi van començar a arribar els cotxes, tots grans cotxes: Cadillacs, Buicks, Fords Lincoln paraven davant de la porta reixada del palau, on un porter obria les portelles del cotxe i uns altres acompanyaven els senyors fins al davant de don Julio, doña Florinda i, una mica més enrere, l’Alvaro.

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.