El passat 8 de març, coincidint amb el dia internacional de les dones, vam iniciar una ullada a l’obra d’alguna de les millors autores de teatre que tenim a casa nostra. Continuem amb aquest repàs de la important presència femenina en la dramatúrgia catalana.

Marilia Samper (Sao Paulo, 1974). Dramaturga i directora. Alguns dels seus textos teatrals són 405  (Accèssit del Premio Miguel Romero Esteo i del Premio Nacional Marqués de Bradomín 2001),  Menú del dia (Accèssit del Premio Miguel Romero Esteo i del Premio Nacional Marqués de Bradomín 2002), Un verdadero Cowboy (Premi Ciutat de València 2006), F3dra, pleasure and pain, (Sala Beckett, 2011), Udol (Teatre Lliure, 2012) o Petits monstres (La Villarroel, 2015).

L’ombra al meu costat. Arola, 2012. T 835 Sam.
A mesura que la vida avança, comencem a perdre gent. De vegades també ens perdem nosaltres mateixos. El que era clar i senzill comença a omplir-se d’ombres, de forats. L’ombra al meu costat és una obra sobre l’absència, sobre la pèrdua d’éssers que estimem. Tres històries trenades a partir d’aquest tema, però que tenen més punts en comú. Una peça delicada i subtil, amb un missatge vitalista que planeja per sobre de cadascuna de les absències.

VELLETA: Fa temps que ens acomiadem cada dia, vell ximplet. I cada dia tornem a trobar-nos. Mentre conservem les ganes de veure’ns, continuarem junts.
VELLET: Jo mai deixaré de tenir ganes de veure’t.
VELLETA: No pensis en què ens queda. Pensa en tot el que hem tingut.
VELLET: Tota una vida.
VELLETA: Una gosadia, en els temps que corren.

Daniela Feixas (Torrelavit, 1973). Dramaturga i actriu. És autora de L’últim cigarro (Teatre Principal, 2003), Només sexe (Premi Octubre 2004, Teatre Gaudí 2008), Un lloc conegut (Finalista VII Premi de les Arts Escèniques de Lleida 2006, Sala Muntaner 2007) i La dolça Sally (II Premi Quim Masó).
El bosc. Arola, 2010. T 833 Fei. (Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2010)
La història d’una tornada, d’un retrobament voluntari: Judith, la germana gran, busca Adela, la petita, per mirar d’apedaçar una vida estripada.

JUDITH: De vegades passen coses. (Pausa breu.) Reconec que no va estar bé. No està bé desaparèixer de sobte, sense dir res ni donar cap explicació, però de vegades passen coses.
ADELA: És igual.
JUDITH: I aquell estiu…
ADELA: No ho vull sentir.
JUDITH: Aquell estiu vaig conèixer algú, saps?

Mercè Sàrrias (Barcelona, 1966). Dramaturga i guionista. És autora dels textos L’any que ve serà millor (La Villarroel, 2011, obra colectiva),  Santi’s RIP (Fira Tàrrega 2011), Informe per a un policia volador (Sala Muntaner, 2009), En defensa dels mosquits albins (Teatre Nacional de Catalunya 2008), La dona i el detectiu (Sala Beckett 2001) o Àfrica 30 (Premi Ignasi Iglesias i accèssit del Premio María Teresa de León 1996, Sala Beckett 1998).
Quebec-Barcelona. Arola, 2012. T 833 Sar. (Théâtre Sortie de Secours de Quebec, 2012).
Dues dones es creuen damunt l’Atlàntic. L’Anne, del Quebec, viatja a Barcelona buscant el fantasma d’un oncle llunyà que l’amor va fer quedar-se a viure a Catalunya. La Laia fuig dels seus problemes al país del óssos i del fred. Les dues, cosines llunyanes, intercanvien els seus amics i les seves cases durant unes setmanes. En aquest espai de llibertat que els dóna el viatge podran entendre millor els problemes que s’han endut dins la maleta.

ROBERT: Tu no has estat mai pobre. A tu no t’han perseguit mai, ni t’han tractat amb brutalitat només per la cara que poses. No ho podries entendre mai.
ANNE: És clar que ho podria entendre.
ROBERT: No saps el que és tenir por ni passar gana.

Gemma Rodríguez (Barcelona, 1973). Dramaturga i guionista, va formar part de l’equip de direcció artística del Festival Sitges Teatre Internacional, va ser sòcia fundadora de l’associació de dones creadores Projecte Vaca i ha presidit l’associació de guionistes de Catalunya. Alguns dels seus textos teatrals són Forat 19, SL (Sala Beckett 2001), 35.4 Estem quedant fatal (Premi María Teresa León para autoras dramáticas 2002, Caracas 2004), T’estimaré infinittt (Teatre Nacional de Catalunya 2004) o L’Ham (Sala Beckett 2007, Premi Crítica Serra d’Or 2008).
 T’estimaré infinittt. Proa, 2004. T 833 Alb.  Un alt executiu i una dona dinàmica, directiva d’una empresa, cauen fulminantment enamorats l’un de l’altre el primer dia que es coneixen. El joc amorós, apassionat, poderosament sexual i exaltadament romàntic entre tots dos personatges, en el marc del món empresarial, contrastarà vivament amb el futur de la seva relació, alguns anys més tard. Un retrat àcid, cruel i patèticament còmic del món de la parella a principi del segle XXI.

NICO: Però què t’he dit?
CLARA: No és què has dit, és com ho has dit.
NICO: I es pot saber com ho he dit?
CLARA: Deixa-ho estar.
NICO: Només he dit que els teus pares s’hi havien compromès i que ara ens deixen penjats.
CLARA: Ho veus? Ho dius com si fos culpa meva.

I per acabar us deixem un llistat d’altres dramaturgues i els seus textos que us ofereixen les Biblioteques de Barcelona:
-Clàudia Cedó (Banyoles 1973). Tortugues: la desacceleració de les partícules. Sala Flyhard, 2014. T 833 Ced
-Carol López (Barcelona 1969). Sunday morning. Sala Flyhard, 2016. T 833 Lop
-Elisenda Guiu (Barcelona, 1974). Explica’m un conte. Arola, 2015. T 833 Gui
-Marta Solé Bonay (Vic 1977). Límits. Arola, 2016. T 833 Sol
-Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973). La màquina de parlar. RE&MA, 2007. T 833 Mes
-Lluïsa Cunillé (Barcelona 1961). Deu Peces. Edicions 62, 2008. T 833 Cun