LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Poesia i dansa: evitant la línia recta

Inici » Activitats, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Poesia

Poesia i dansa: evitant la línia recta

16 març 2017 708 views Sense Comentaris

Llegim al blog El saber no es un lujo una reflexió que ens ve de perles per preparar l’acte de dansa i poesia que la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda us proposa la setmana vinent: la interpretació en clau de dansa del poema que Antònia Vicens ha escrit pel Dia Mundial de la Poesia.

De vegades abusem una mica de l’adjectiu “poètic”, i l’apliquem amb criteri dubtós a altres expressions artístiques, molt sovint a un determinat tipus de cinema o fotografia. La facilitat amb què ho fem contrasta amb la dificultat de concretar què volem dir exactament, i nosaltres no som una excepció. Però la cosa s’entén millor certament quan pensem en l’oposició (molt matisable) entre prosa i poesia.

Al blog que citàvem més amunt, Javier Estangüi planteja algunes semblances entre dansa i poesia a partir de la lectura de la Filosofia de la dansa de Paul Valéry i d’un article del psicòleg Erwin Strauss (“El movimiento vivido”). I una de les semblances que més ens ha cridat l’atenció és precisament la que les contrasta amb a la prosa. “Prosa”, escriu Javier Estangüi, ve de “propsus”: línia recta. Associem la línia recta a un moviment funcional, cap endavant. La poesia i la dansa, en canvi, sacrificarien la funcionalitat a l’expressivitat. Els moviments dels ballarins i la disposició de les paraules en el poema no tenen una finalitat externa a si mateixos. I és potser per això que transmeten alguna cosa semblant a la llibertat.

Dimarts vinent (19h), Dia Mundial de la Poesia, evitarem la línia recta amb la companyia dels membres del col·lectiu “Poesia i moviment”, que interpretaran poemes d’Antònia Vicens des de la dansa contemporània.

Us deixem amb alguns poemes i cançons relacionats amb el món de la dansa. El ball i la dansa sovint hi estan associats a la mort i a l’amor, però també és habitual relacionar el ball i la dansa amb la mateixa pràctica de l’escriptura, com fa William Carlos Williams a Patterson:

No sabem res i no podem saber res tret
de la dansa, dansar segons la pauta
del contrapunt,
satíricament, el peu tràgic

…

Aquí teniu algunes propostes. Si se us acut algun altre llibre o poema, compartiu-lo amb nosaltres:

DICKINSON, Emily. “No puedo bailar de puntillas”, Poesías completas, vol. 1, poema 326. Madrid: Visor, 2015.

GARCÍA LORCA, Federico. “Danza de la muerte”, a Poeta en Nueva York. Madrid: Cátedra, 2005.

LARKIN, Philip. “Razones para asistir”, a Poesía reunida. Barcelona: Lumen, 2014.

MARTÍ I POL, Miquel. “Pas de dansa”, a La pell del violí. Barcelona: Edicions 62, 2000.

PLATH, Sylvia. “The Night Dances”, a Sóc vertical: obra poètica 1960-1963. Barcelona: Proa, 2006.

SEXTON, Anne. “Cómo bailamos”, a El asesino y otros poemas. Barcelona: Icaria, 1996.

TAVARES, Gonçalo M. El libro de la danza. Barcelona: Kriller71, 2015.

WILLIAMS, William Carlos. Paterson. Madrid: Cátedra, 2001.

YEATS, William Butler. “Aquellos días de baile ya se han ido”, i “Jane la loca, ya vieja, mira a los bailarines”, a Poesía reunida, Valencia: Pre-textos, 2010.