Noches de Bocaccio / Juan Marsé.- Barcelona: Alfabia, 2012.

Amb el seu particular i incisiu estil Juan Marsé fa en aquest petit llibre molt més del que sembla. El llibre sembla una broma, amb tots els personatges de la gauche divine per allà quedant retratats (i no gaire bé) mentre un desconegut acabat d’arribar Roberto Amores enlluerna a tot el món intel·lectual de Barcelona. La gauche divine eren uns intel·lectuals però amb possibles, de famílies de calés els fills es dedicaven a jugar als bohemis, als rebels, als d’esquerres… però amb les espatlles molt ben cobertes. Una posició que a Juan Marsé mai li va semblar honesta i que va retratar amb molta mala baba sempre que va poder (per exemple amb els amics univeristaris de la Teresa, d’Últimas tardes con Teresa). Aquí el retrat potser és de menys profunditat, més en to de comèdia, però no per això menys encertat.

Hace ya bastantes años, en la época en que la noche barcelonesa era un Titanic navegando alegre y confiado, lejos todavía del iceberg asesino (nadie pensaba en el hielo salvo al solicitar un whisky o el trago habitual), estaba yo tomando copas en la barra aterciopelada de Bocaccio, cuando, inesperadamente, un joven dibujante de còmics y prestigioso ilustrador, al que solo conocía de vista, recaló a i lado aferrándose con ambas manos a una botella. Parecía extenuado y empapado, como un náufrago escupido por el oleaje promiscuo de la noche. A nuestra espalda, en las concurridas mesas de la gauche divine, chapoteaban las salutaciones, las conversaciones cruzadas y las risas.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Juan Marsé, novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes