Barcelona cinema… Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (Paco Mir, 2003)
Lo mejor que le puede pasar a un cruasán / Pablo Tusset eBiblio
“Lo mejor que le puede pasar a un cruasán es que lo unten con mantequilla…” Així comença la primera novel·la de l’escriptor Pablo Tusset publicada al 2001. Va ser un gran èxit de ventes, traduït a nombroses llengües; va ser adaptada dos anys més tard a la gran pantalla per Paco Mir, integrant del grup teatral el Tricicle.
Pablo Miralles, es l’ovella negra d’una família de l’alta burgesia barcelonina. Mandrós, pallasso i bala perduda; viu tranquil·lament dedicat als paradisos artificials i la filosofia. L’encarregat d’encarnar aquest personatge amb solvència i credibilitat no podia ser un altre que Pablo Carbonell, al que podeu veure al paròdic cartell de la pel·lícula.
Pablo rebrà un encàrrec aparentment senzill del seu germà gran Sebastian (José Coronado). Ha de vigilar els moviments d’una finca al Carrer Guillamet número 15. La cosa es complica quan Glòria (Marta Belaustegui) la seva cunyada, el truca per informar-li que Sebastian ha desaparegut amb la seva secretària i necessita la seva ajuda urgentment. Pablo comptarà amb el telèfon, les targetes de crèdit i el flamant cotxe de Sebastian per trobar-lo i resoldre el misteri. Al bar on Pablo s’emborratxa coneix a la Fina (Nathalie Seseña), capfluix d’escot generós que avorrida del seu matrimoni, s’embarcarà en aquesta aventura esbojarrada per la zona alta de la ciutat.
Estem davant d’un thriller humorístic, on destaca per sobre de tot l’irrepetible i gamberro Pablo Carbonell en el paper protagonista. Partint d’aquí, la conya està servida. Drogues, putes, bars, camells, i rock and roll al servei de Miralles i Miralles.
La banda sonora de la pel·lícula està produïda per 18chulos, segell alternatiu amb més de deu anys de vida en el camp de la música, l’humor i les arts escèniques. Que millor manera de estalviar-se uns calerons i passar d’utilitzar las versions originals, creant noves versions de ZZ TOP, Bob Dylan, Leonard Cohen, Creedence, Chicago, entre d’altres. Així doncs trobem les col·laboracions de Santiago Segura, el Gran Wyoming o Javier Ruibal coordinats pel polimòrfic guru Pepín Tré.
Per gaudir de la BSO cliqueu a l’enllaç.
La pel·lícula s’obre amb un delirant tour noctàmbul a càrrec del nostre personatge pels carrers i locals del centre ciutat. Andy Chango al piano orquestra la gresca més passada de voltes amb un contagiós: “Lo mejor- que le puede- pasar a un cruasán- es lo mejor que te puede pasar- a ti”. La Barcelona canalla de Pablo Miralles discorre des del Carrer Escudellers 14 (Los Caracoles) cap a la Rambla, 34 (Bar Cosmos), fins a la part més baixa del Raval al Carrer de Montserrat, 9 (El Cangrejo).
El film va ser rodat a Barcelona i Terrassa, i tot i que a la novel·la l’acció transcorre en els barris de Les Corts i Pedralbes; us desvetllem que la misteriosa Casa Guillamet té la seva ubicació real a la Avinguda República Argentina número 227. Es tracta d’un edifici modernista del Putxet de l’any 1905.
Al prostíbul de luxe Geny G, basat en la Divina Comèdia, la Lali (Lola Marceli) farà de Virgili amb Pablo Miralles. La planta 3 es l’aparador i dins serà testimoni de les perversions sexuals més estranyes i extremes. Un cop més trobem el meravellós set cinematogràfic de la sala de ball La Paloma. Encara que continua oficialment tancada, Paco Mir va saber escollir una localització ideal per aquesta part de la pel·lícula.
Completen les localitzacions reconegudes La Oficina Central de Correus de Barcelona (Via Laietana), o La Pedrera entre d’altres.
Deixa el teu comentari!