Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recordem Robert Lowell. 100 anys del naixement del poeta

9 març 2017 409 views Sense Comentaris

250px-Robert-lowell-by-elsa-dorfmanAquest mes de març s’acompleixen 100 anys del naixement del poeta nord-americà Robert Lowell. (Boston, 1 de març de 1917 — Nova York, 12 de setembre de 1977). Considerat un dels poetes més significatius d’Estats Units de la segona meitat del segle XX, va exercir gran influència en la poesia de les dècades de 1950 i 1960, especialment en poetes com Anne Sexton i Sylvia Plath.

Provinent d’una familia benestant d’ascendència britànica, es formà a la Universitat de Harvard i al Kenyon College. Els poetes que més directament influïren Lowell van ser Allen Tate, Elizabeth Bishop i William Carlos Williams.

Va començar a publicar en 1944. El seu primer poemari Land of Unlikeness exposà els efectes de la II Guerra Mundial, però a partir del seu llibre de 1959 Life Studies, que pot considerar-se un manifest íntim,  predomina l’estètica de la poesia confessional, la poesia com a escriptura autobiogràfica caracteritzada per l’exploració de les vivències personals, de la qual és considerat precursor.

Lowell va adquirir repercussió crítica, va guanyar premis: el National Book Award, el Pulitzer, va ser poeta Laureat per la Biblioteca del Congrés. La seva veu es va tornar influent. Potser la manera d’autobiografiar-se és la més radical aportació a la poesia del segle XX.

Day by day és l’últim llibre que escriví i publicà Lowell setmanes abans de la seva mort. En ell l’autor passa revista a la seva vida. La seva religiositat de joventut -es va convertir al catolicisme-, desencantat i pacifista en la maduresa, presoner dels seus turments i de les múltiples crisis depressives i ingressos hospitalaris, l’adicció a l’alcohol i els fracasos amorosos; aspectes crucials de la seva existència són presents als seus versos amb una gran condensació i franquesa, d’aspiració totalitzadora.

 

Disfrutamos de nuestro paraíso
 
Disfrutamos aquí de nuestro paraíso…
¿Cómo poder amar de otra manera?
 
Durante estas tres últimas semanas
ha acumulado el tiempo pestilencias análogas
a las costras que tienen los espejos
de los cuartos de baño:
vacas, colinas, el montón de tierra
de la cueva del topo (su interior),
desde donde el océano no existe…
Incluso la cosecha que, silbando
desde la hierba, fuimos recogiendo.
 
El roble mutilado que ha perdido
su más robusta rama ( de una, casi,
tonelada de peso)
agita todavía algunas hojas verdes
y recibe la clara luz del día
como si de la vida disfrutase.
 
¿Cómo puede ser esto soportado?
¿Es que quizás en la naturaleza
no se da la tragedia que supone
ir del grano a la paja?
 
La locura proviene de diferentes cosas…
Desde luego el presente, sí…
Ese presente en que nos encontramos
es la infección mayor de cuanto pasa.
 
Por tres años no he oído
el crujir de papel que hace el atlántico.
 
¿Por qué ama más un hombre
a una mujer que al resto de mujeres?
 

Del llibre Día a día. Madrid: Losada, 2003

Poemaris de l’autor a Biblioteques de Barcelona:

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.