Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

el lector opina

4 març 2017 935 views Sense Comentaris

Història de turisme a la ciutat de Barcelona (Barcelona: Efadós, 2016) recull els resultats d’unes jornades sota aquest títol que es celebraren a la Ciutat la tardor de 2014. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta aquest treball col·laboratiu com un mosaic que traça la història una mica calidoscòpica amb interpretacions polièdriques del Turisme a Barcelona des de diferents punts de vista, en diferents moments històrics, per diversos professionals i disciplines i de forma no lineal sinó transversal. Un ampli ventall de relats de Barcelona que dibuixen un recorregut del qual són testimoni gràfic les guies, plànols, dibuixos, fotografies… debats que en les successives etapes -algunes d’elles cícliques- Barcelona ha viscut amb l’objectiu d’esdevenir destinació turística.

“Viatgers, forasters i turistes”, nom del primer capítol, resumeix molt bé els diferents contextos que han marcat la visió del TURISME des de finals del segle XVIII fins als nostres dies. Fins a la primera dècada del segle XX era impensable qualsevol aproximació a l’anàlisi de Turisme fora de l’àmbit dels estudis geogràfics, econòmics, polítics o empresarials. La investigació en ciències socials i l’antropologia van obrint noves línies que permeten abordar el fenomen sota tres paradigmes: el del viatger romàntic del segle XIX amb experiències a l’abast de pocs que buscava una ampliació de l’oci, el del foraster que des de diferents països es sentia atret per un món de símbols i el cosmopolitisme promogut per les elits que volien situar Barcelona com a capital turística i la del turista pròpiament, concepte més des del punt de vista social, visió que ha esdevingut negativa, de censura i crítica, fruit de la progressiva massificació que pot ratllar la “turismefòbia” en alguns casos.

Espais, monuments, equipaments, transports i serveis esdevenen productes turístics de diferent tipologia, per a públics diversos i sota diversos plantejaments que han estat sempre al servei de les autoritats governants des de principis del segle XX fins als nostres dies. El turisme ha estat sempre instrumentalitzat políticament pel govern imperant com a motor de projecció internacional (Sociedad de Atracción de Forasteros), projecte cultural identitari de País (Segona República), mitjà per a sanejar la imatge a l’exterior amagant la manca de llibertats i sotmetiment a uns falsos ideals d’igualtat i modernitat eliminant qualsevol senyal dels que regiren la construcció dels monuments i obra modernista i noucentista reduint-los a mer folklorisme (Franquisme). Molt representatiu aquí el concepte de barcelonisme emprat per Jaume Subirana. La carrera iniciada a principis dels anys norantes amb les Olimpíades del 1992 de desenvolupament urbanístic i de modernització que s’aprofita per atreure turistes com a símbol de creixement i desenvolupament econòmic és la clau: si bé amb alguns factors positius de tipus econòmic i serveis ha generat cada cop més un desafiament vers la població resident obrint un profund debat en el que encara estem immersos. Els destinataris d’aquestes polítiques han variat també des del turisme selecte que propugnava el govern de la Lliga de Catalunya, al rellançament internacional des del punt de vista del elements genuïns per al coneixement local i nacional fins al moment de crisi actual: “El que és indubtable és que Barcelona s’ha especialitzat en el turisme de baix cost i ha avantposat la quantitat a la selecció” i “[…] mentre proclamava als quatre vents la seva aposta per una mundialitat genèrica, apta per a tothom i, així doncs, amb el caràcter de ningú” (pròleg de Joan Ramon Resina, pàgines 9 i 10).

La relació entre els espais amb la col·lectivitat planteja molts dubtes que esdevenen contradiccions o bé realitats paral·leles entre les quals cal buscar equilibri: els interessos de la població autòctona i resident i el funcionament de les indústries turístiques. Un dels assoliments del llibre radica en fer-se ressò del punt d’inflexió que planteja repensar el Turisme en tots els sentits per a superar errors històrics com el de permetre una densitat i explotació turística frenètica tant del litoral durant els anys setantes així com combatre l’excessiva centralització i capitalitat de Barcelona. Un gran repte per l’Ajuntament de Barcelona responsable directe de l’administració del territori juntament amb Turisme de Barcelona consorci creat el 1993 el de no caure en la trampa de la Marca. Cal aprendre a reconèixer els nostres actes en els dels demés i, per tant, fomentar la qualitat i el respecte pel bé de tothom. Equilibri, en definitiva, entre el sector privat i el públic que és el que hauria de vetllar per una conscienciació real i per una regulació de la tendència i marques turístiques a través de les campanyes de comunicació i publicitat, polítiques i ordenances clares que no passin de puntetes per problemes reals i escoltant també les associacions de veïns en casos de la més rabiosa actualitat que resten personalitat a la Barcelona que està en perill constant de sucumbir als interessos de l’especulació i del populisme més que a una ciutat de primer ordre (Patrícia Gabancho, “Febleses de Barcelona davant el turisme”, pàgines 256-261).

És per això que cal posar de nou en valor la ciutat i seguir en la línia de potenciar conjuntament noves destinacions arreu del territori que permetin donar a conèixer Barcelona i per extensió Catalunya, afavorint els ingressos de manera planificada, integradora no invasora, tenir en compte el turisme interior i fer xarxa de manera coordinada donant a conèixer el territori amb totes les seves particularitats: històriques, tradicionals que li són pròpies així com les pioneres i actuals tasca també duta a terme per la resta d’administracions com la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat pel que fa a les comarques barcelonines. També diversificar l’oferta: turisme cultural, de congressos, esportiu, etc. Posar fil a l’agulla en aquest tema podria ser la fita per aquest 2017 declarat com a Any Internacional del Turisme Sostenible; si no potser serà ja massa tard.

És el primer llibre que es publica sobre la història del turisme a Barcelona. El podeu demanar a la Biblioteca, així com d’altres que ajudaran a donar perspectiva i a aprofundir en aquesta realitat.

Recursos d’interès:

ANNA NICOLAU

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.