La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Balanç fins a la matinada, de Manuel de Pedrolo
Balanç fins a la matinada / Manuel de Pedrolo.- Barcelona: Proa, 1999.
Aquesta novel·la de Pedrolo presenta la particularitat d’anar endarrera en el temps, els capítols estan encapçalants amb l’any, i cada cop anem més enrere, són 1953, 1949, 1943, 1938, 1931, 1923, 1919 i 1913. És un balanç que fa el protagonista, una recapitulació per intentar veure on la va espifiar per arribar al punt actual.
En Rogeli està jubilat, i ara a casa és el darrer, com li recorden a la mínima que poden la dona i els fills. El llibre comença amb ell despertant-se, i aquí ja se’ns deixa clar que alguna cosa no rutlla.
La porta es tanca cada matí amb el mateix cop sec, un cop despreocupat. La Mercè, però, no ignora que els altres encara dormen. amb tot, ningú no ha pensat mai a queixar-se. En Ramon té el son molt fort i sempre cal cridar-lo. I ell… ell no compta.
I com li costa agafar el son recapitula, amb aquests salts enrere, intentant trobar el perquè, què va fer per merèixer aquest despreci, no ho entén. Veurem el seu darrer dia a la fàbrica, el dia que deixa de ser útil, i com ell accepta aquest fet. En cada salt enrere hi ha sempre una petita claudicació per part seva, quan accepta dormir en una habitació separada de la dona, o quan es troba la sogra instal·lada a casa tot i la seva oposició, o el nom dels seus fills o… Sempre és ell que acaba claudicant, casat amb una dona que tampoc és que el torni boig, no és un sant, però les seves malifetes no deixen de ser coses perdonables, no mereixen un càstig tant exagerat, ni per acumulació. Acaba aquesta recapitulació sense saber ben bé quin ha estat el “fet fundacional” de la seva caiguda en desgràcia, i lamentant-se (massa tard) no haver-se plantat ferm per imposar-se més cops, potser amb un tarannà més combatiu almenys tindria el respecte dels seus.
Deixa el teu comentari!