Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, General, Novetats bibliogràfiques, Poesia

Recomanem… Pier Paolo Pasolini als Quaderns de Versàlia

2 febrer 2017 Sense Comentaris

Recentment ens han fet arribar el sisè volum dels Quaderns de Versàlia, dedicat a Pier Paolo Pasolini, i publicat a finals de l’any passat. El 2015, amb motiu del 40è aniversari del seu assassinat, vam tenir ocasió de recordar al blog la seva poesia, les estades a Barcelona, i el seu interès per la poesia catalana (va preparar-ne una antologia). Però, en conjunt, la seva obra fílmica i la seva faceta d’intel·lectual corsari acostumen a deixar en segon terme la seva faceta de poeta. És per això que celebrem la publicació d’aquest quadern. Les col·leccions de les biblioteques tenen evidentment mancances, forats que no sempre podem omplir perquè, tot i ser-ne conscients, el mercat editorial no ho permet. Aquest quadern l’estàvem esperant.

El volum inclou articles d’especialistes i noves traduccions dels seus poemes. Entre els articles, destaquem especialment  “La presencia de Pasolini en Barcelona”, de Francesco Lutti, que ens apropa a la relació entre Pasolini i José Agustín Goytisolo. També hi trobareu articles sobre el cinema-poesia (Miquel Zafra), poesia i amor (Roberta Buffi), o un “esborrany d’un assaig en preparació” on Arnau Pons convoca Ezra Pound i Blai Bonet.

Entre els traductors hi trobareu Jordi Domènech, José Muñoz Rivas, Carlos Vitale, Lucia Pietrelli, Roberta Buffi, Xavier Riu i Narcís Comadira. A més a més, el quadern inclou poemes “a partir de Pasolini” d’autors com BlancaLlum Vidal, Arnau Pons o Concha García, entre altres.

Us deixem amb un tast, un poema de Poesia en forma de rosa traduït per Narcís Comadira:

 

De POESIE MONDANE

(21 de juny de 1962)

Treballo tot el dia com un monjo
i de nit, a fer volts, com un gatàs
buscant l’amor… Proposaré
a la Cúria que em faci sant.
Ja que responc a la mistificació
amb la mansuetud. Miro amb els ulls
d’una imatge els adeptes al linxament.
M’observo a mi mateix massacrat amb el serè
coratge d’un científic. Sembla
que senti odi, i en canvi escric
versos plens d’amor precís.
Estudio la perfídia com un fenomen
fatal, com si jo no en fos l’objecte.
Tinc pietat pels joves feixistes,
i als vells, que considero formes
del mal més horrible, hi oposo
només la violència de la raó.
Passiu com un ocell que veu
mentre vola pel cel la consciència
que no perdona

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.