Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

el lector opina

4 febrer 2017 604 views Sense Comentaris

Partir, obra de Lucia Baskaran, autora novel de vint-i-vuit  anys amb residencia a Barcelona i Donostia. Va ser finalista del Premi Herralde de novel·la 2015 i publicat pel segell Expediciones Polares, editorial escollida per l’escriptora per la cura en l’edició dels llibres que publiquen.

Amb un aire juvenil i narrat en primera persona penso en una frase per definir la novel·la i aquesta és: un tram de vida i créixer.

La trama enllaça de manera fluida dos temps, un passat i un present de la seva vida. Passat on te disset anys i viatja a Madrid buscant la seva vocació: estudiar per ser actriu,  i el present, vint-i-sis anys, amb una relació buida  i sense sentit que l’evoca a una crisis existencial. La Victoria, narradora i protagonista,  comença amb un to sarcàstic, que aconsegueix suavitzar amb un gir cap a la vulnerabilitat,  aquest ritme es repeteix, com onades que marquen una cadèmcia i una trama lleugera.

Potser el que més m’agrada d’aquesta novel·la és la seva veu: clara, directe, sincera. Una veu eloqüent, descarada, amb força i sentit del humor. Un exemple d’això és quan parla sense embuts sobre la masturbació.

La narradora ens mostra en tot moment el que pensa i no diu, uns pensaments i unes emocions que no tenen cabuda, que no serien correctes d’expressar davant els altres. Una de les millors moments de la novel·la  és, al principi, quan la Victoria perd la virginitat. Trobo que és una escena fresca i divertida de llegir, ben escrita i molt ben aconseguida.

En una entrevista feta a la escriptora, comentava: “Para mí escribir es un momento de libertad absoluto. Para cualquier cosa que tenga que ver con la creatividad, la vergüenza o el pudor te lo tienes que dejar fuera. Hay que escribir pensando que no te van a leer. Si no lo haces por pasta, haz lo que te dé la gana. Es un ejercicio muy liberador, te lo pasas muy bien. A mí fue lo que me salvó”.

Avenço un parell de frases que m’han cridat l’atenció. Una per la seva gresca: «Es como si mi lado oscuro se reflejase en esas mucosidades que parecen tener vida pròpia…. cada vez son más grandes, más verdes, más sólidos»; i, altra, perquè toca fons i fa pensar: «Por esa extraña manía de confundir el verbo ser con la forma de ganar dinero».

ELENA SAUQUET

PARTIR. Lucía Baskarán. Expediciones Polares, 2016‎.  Demaneu la reserva d’aquest document.

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.