Guillem d’Efak, poeta del mes al Versòdrom
Músic, rapsode, escriptor i referent de la Nova Cançó catalana, un dels mallorquins més eclèctics del segle XX, defensor de la llengua i la cultura catalana.
Guillem Fullana i Hada d’Efak va néixer el 1930 a Guinea, fill d’un guàrdia colonial i una guineana. Als dos anys el pare se l’emportà a Manacor on es va criar amb una tia republicana de qui va heretar el ric vocabulari. Va estudiar magisteri i en acabar es va fer guia turístic a les Coves del Drac i Manacor. A la majoria d’edat va estar 3 anys voltant pel món, i del seu pas per una mina va sortir el seu primer llibre El poeta i la mina.
En tornar a Mallorca un grup de salsa jamaicà el va introduir al món de la música; uns poetes que el van sentir li van suggerir d’anar a Barcelona per tenir èxit cantant en català. Al 1962 hi va anar i va tenir tant d’èxit que el nou local on va actuar durant 3 anys, al carrer Tuset, el van anomenar La Cova del drac, en honor seu.
Però la literatura l’atreia més i es va posar a escriure. Va guanyar diversos premis, entre ells el Carles Riba de poesia el 1969 per Madona i l’arbre, el Ciutat de Barcelona de teatre el 1973 per J.OM.
El 1980 torna a Mallorca, a fer de guia turístic i a escriure.
Les seves primeres obres (El poeta i el mar, El poeta i la mina i Poeta amb bicicleta) reflexionen sobre la funció del poeta en l’entorn social. Escriu sobre l’amor o l’eròtica (Erosfera), també toca aspectes patriòtics a la rapsòdia Siau qui sou, on es relata la història de Mallorca defensant la nació catalana, o a Tampoc el foc on el foc li serveix de metàfora per denunciar l’opressió de la cultura catalana. Però en tota la seva obra sempre hi ha lloc pels records infantils, ell era molt de la rondalla, amb bruixes i fades, el seu món màgic reflectit en la seva obra inacabada Rondalla de rondalles.
Un any abans de morir-se es va fer un gran recital a l’auditori de Palma per a retre-li homenatge, ‘Un cant a l’amistat’. Era el juny de 1994 i la seva malaltia ja era irreversible. Hi va participar tota la gent de la Nova Cançó catalana: Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de a Serra, i també Ovidi Montllor.
Un any abans de la seva mort apareix el recull antològic de la seva obra poètica Poemes, cobles i cançonetes. Guillem d’Efak mor el 15 de febrer de 1995 víctima d’un càncer.
“Va ser una figura clau de la Nova Cançó, segurament el primer de cantar en català fent jazz i un dels primers que es va guanyar la vida amb la música. No és un “mallorquinet”, és un artista que s’ha de recuperar en clau de país perquè és un artista nacional”
MARCEL PICH
“Jo crec que d’Efak, com molts altres, és la prova que la colonització que tenim ens roba la cultura popular. Si més no, hauria de ser un personatge popular referent. Això no vol dir que sàpigues de memòria cinc cançons seves, ni que tinguis un llibre seu ni que l’hagis anat a veure deu vegades en un recital, sinó que coneguis el personatge, en tinguis una referència i formi part de la teva idea de la cultura.”
CARLES REBASSA
Obres de l’autor a Biblioteques de Barcelona:
Poesia:
- Obra poètica. Pollença: El Gall, 2016
- Manual inacabat: per anar per la vida. [Palma de Mallorca]: Fonart IB, DL 2010
- El món, paisatges: el darrer quadern. Binissalem: Di7, 1997
Música:
Deixa el teu comentari!