Recomanem… “Tema de l’adéu”, de Milo De Angelis
La primera recomanació de poesia de l’any la dediquem a un llibre d’un autor que vam descobrir gràcies als editors de Saldonar, durant la darrera Setmana del Llibre en Català. El trobareu entre les novetats de poesia d’aquest mes de gener, i esperem que us agradi tant com a nosaltres.
Es tracta de Tema de l’Adéu, del milanès Milo De Angelis (1951), que va rebre el premi Viareggio al millor poemari publicat el 2015 a Itàlia.
De Angelis és un dels autors més destacats de la poesia italiana contemporània, però –si no anem errats– aquest és el primer cop que es publica un dels seus poemaris a casa nostra (Ediciones La Palma l’ha traduït al castellà, també el 2016). El 29 de febrer va participar als Dilluns de poesia de l’Arts Santa Mònica. Aquí teniu l’enregistrament de l’acte:
…
La traducció al català de Tema de l’Adéu és mèrit del poeta Joan-Elies Adell, que també hi ha afegit un pròleg on ens presenta l’autor i el llibre. El punt de partida del poemari va ser la mort prematura de la dona de de Angelis, la també poeta Giovanna Sicari, afectada per un càncer de pit. Tema de l’adéu és, en certa manera, una elegia i una “biografia lírica”, però també un estudi evocador i meditatiu sobre el tema de la separació i la pèrdua, que, d’altra banda, són temes recurrents en la seva obra. Així ho explica Joan-Elies Adell:
“A partir d’aquesta història dramàtica, Milo de Angelis ha escrit un poemari quasi perfecte sobre el tema de la separació i del comiat, a través dels diversos trajectes que tota existència experimenta, des de l’amor fins al dolor, fins a arribar a la fi definitiva. En les diverses etapes d’aquest viatge, ple de referències personals i de records íntims, de ressons plens d’emoció i afecte, el poeta treballa amb una concreció tenaç que li permet de prefigurar la mort en els gestos, en els objectes i en les accions de la seva vida quotidiana. Al mateix temps, i paral·lelament, també sap capturar els petits moments de lleure i diversió, de treva il·lusòria, de quasi serena felicitat, que semblen interrompre l’irreversible viatge cap al no-res de la persona estimada.”
Aquí en teniu un tast:
Milà era asfalt, asfalt líquid. En el desert
d’un jardí va arribar la carícia, la penombra
endolcida que va envair les fulles, ara sense judici,
espai absolut d’una llàgrima. Un instant
en equilibri entre dos noms va avançar cap a nosaltres,
es va fer lluminós, es va posar tot respirant sobre el pit,
sobre la gran presència desconeguda. Morir va ser aquell
esmicolar-se de les línies, nosaltres allí i el gest pertot arreu,
nosaltres dispersos en les supremes tensions de l’estiu,
nosaltres entre els ossos i l’essència de la terra.
**
És bogeria de tothom, l’estiu, tràfec
d’obres en la ciutat abandonada. Cadascú
és la fase terminal, cadascú és l’estiu, aquest
estiu viscut en una síl·laba, en un estremiment
de la substància, en una escla mecánica,
en un fil de mans. Cadascú demana on és
la vena, de pressa, la vena.
Si en voleu saber més:
Ressenya de Teresa Costa-Gramunt, a Núvol, 27 de juliol de 2016.
http://www.nuvol.com/critica/milo-de-angelis-tema-de-ladeu/
…
Deixa el teu comentari!