Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Novel·la barcelonina, Novetat

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Don de lenguas de Rosa Ribas i Sabine Hofmann

2 gener 2017 489 views Sense Comentaris

don-de-lenguasDon de lenguas és una novel•la escrita a quatre mans i a dues llengües, castellà i alemany, per Rosa Ribas (Prat del Llobregat 1963) i Sabine Hofmann (Bonchum, Alemanya 164).
Don de lenguas és la primera novel•la d’una trilogia: El gran frio i Azul Marino  ambientades  als anys cinquanta a Barcelona on es respira la postguerra, protagonitzades per L’Ana Martí una dona que lluita per fer-se un lloc com a periodista, professió dominada, com moltes altres, per els homes.
La protagonista, l’ Ana Martí, és  periodista de pàgines de societat de La Vanguardia. És la filla d’un redactor depurat pel règim que ara ha de treballar en una botiga i escriure novel•les a preu fet sota un pseudònim per sobreviure.
A causa de la baixa per malaltia del redactor de successos de La Vanguardia el cap de l’Ana Marti li encarrega  que cobreixi la noticia de la mort de la Mariona Sobreroca, vídua d’un metge de l’alta societat barcelonina.
L’Ana, dona, jove i periodista vol buscar la veritat en un entorn de policies, funcionaris, prostitutes i lladres dels anys cinquanta, època en què una dona no era rebuda amb els braços oberts a la “Jefatura Superior de Policía”  de la Via Laietana, on la envia el seu cap a fer les primeres indagacions de la mort de la Mariona.
L’acció se situa a la ciutat de Barcelona a l’any 1952 en que se celebra “El Congreso Eucaristico Internacional” i les autoritats volen una ciutat neta i endreçada per tan volen tancar ràpid el cas de la mort de la Mariona Sobreroca i no li posen gens fàcil a la redactora de La Vanguardia esbrinar la veritat.

No se puede escribir un articulo cuando se està de malhumor; tampoco en estado de eufòria. Era una lección de su padre. Empezo a subir por la Rambla Cataluña. Se fijo en un hombre sentado en un banco que leía La Vanguardia y poco después se cruzó con otro que la llevava doblada debajo del brazo. “Mañana leerán mi artícilo”, penso con orgullo. Al momento sintió un golpe en el estómago, como si se hubiera tragado una piedrea. Tenía dudas. ¿Tenía dudas? Nego con la cabeza però no logro aliviar el malestar en el estómago.
Sintió un extraño alivio al ver a un tercer hombre que leía El Noticiero Universal apoyado en el marco de la puerta de una barberia. Estos no publicarían nada del asunto Sobrerroca ¿Seía major o peor?
Se sentó en un banco a la altura de la calle Aragón.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.