Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

Cicle de lectura novel·les de la Guerra Civil Espanyola: La ciutat del fum

15 gener 2017 Sense Comentaris

La ciutat del fum

de Vicenç Villatoro‎

Barcelona : Edicions 62, 2001. Demaneu la reserva d’aquest document.

portada-llibre

SINOPSI. Ramon Cardona,  és un vocalista que canta tangos i boleros als envelats i a les festes majors. Però no sempre ha estat així. Vint anys enrere, abans de la guerra, somiava que tot seria una altra cosa: un futur feliç en un món feliç. La guerra ho va canviar tot. La guerra el va fer marxar de Terrassa, la seva ciutat. I també el va allunyar de la Bruna. Ella es va quedar i va patir. Durant vint anys ha fet tot el que ha pogut per oblidar moltes coses. Ara és casada i no s’ha mogut del barri. No ha vist mai més en Ramon. Un dia de 1956, Ramon Cardona torna a la seva ciutat. La ciutat de les fàbriques i de les sirenes, la ciutat de la immigració i de la feina. Hi torna desenganyat i confús. Ell es pensa que només hi torna per cantar, però hi retrobarà el passat: els carrers, les persones, la memòria d’ell mateix. La Bruna també. En un sol dia, la vida d’en Ramon, de la Bruna, de tots aquests personatges, farà un tomb. De sobte, es desenterrarà tot allò que semblava oblidat, la sang, els morts, la força, però també la revolta, el desig i l’amor.

“Venint de Barcelona amb el tren del nord, Terrassa apareixia per primer cop al voltant de la riera, una ciutat desendrçada i a mig fer, aixecada els diumenges amb maons posats a mà sense gaire traça, pintats de blanc, com les cases d’Andalusia, els carrrers polsegosos, una efervescència de vida acabada d’arribar, unes potes de cranc que creixien entre oliverars i hortes i torrenteres. Era una ciutat nova, de fet no era una ciutat, ni gairebé un barri, un amuntegament de cases. Una aparició desconeguda, entre pinedes i ginestars. Potser no era encara la ciutat del tot. Pot ser la ciutat del tot, la Terrassa de sempre, la ciutat dels senyors, la Terrassa de l’anarquista de Terrassa, la ciutat del fum i els funerals, la ciutat dels vapors grisos i vermells, es descobria més endavant”.

Vicenç Villatoro és un escriptor i periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Com a escriptor ha publicat llibres de narrativa que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. En la seva obra destaquen Evangeli gris, La claror de juliol, Memòria del traïdor, Hotel Europa, La ciutat del fum i Un home que se’n va. Alguns d’aquests títols s’han traduït al castellà, l’alemany, el francès i l’italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d’actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus». Com a periodista ha treballat a diverses redaccions de diaris Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals. En l’àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament de Catalunya per CDC.

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.