Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

Ruta literària. “Besòs Mar”. Etapa 1. Les Tres Xemeneies

16 gener 2017 759 views Sense Comentaris

Comencem la ruta a Sant Adrià del Besòs i concretament a un edifici ben emblemàtic que es veu des de Barcelona: les Tres Xemeneies de l’antiga Central Tèrmica, que surt constantment a la història.

Pàg. 24
A prop, diluïdes en un aire brut, hi havia les tres xemeneies del Besòs i , als seus peus, la platja que la gent de fora del barri anomenen Txernòbil. Diuen que d’ençà que han netejat el llit del riu i han posat la depuradora, s’està formant altra vegada un petit delta davant la desembocadura del riu.
Pàg. 188
Vet aquí el mar protegit per les tres xemeneies com guardians que vigilen la platja, tal com ho han fet des del primer dia que en Crespo va arribar a Barcelona. Les tres xemeneies que van alçar els obrers xarnegos, les xemeneies que diuen que alguns mai no seran del tot catalans. Són les xemeneies que vigilen una platja catalana que no sap si vol ser catalana.
Les tres xemeneies són l’única prova d’una certa perdurabilitat de les coses o dels desastres, la veu indiscutible que diu que el temps no ho pot esborrar tot i que vol dir allò que s’anomena memòria col·lectiva. Així com hi ha somnis col·lectius, també deu haver-hi malsons col·lectius.

 

etapa-1-tres-xemeneies

LES TRES XEMENEIES DE LA CENTRAL TÈRMICA DE SANT ADRIÀ

La primera central tèrmica de Sant Adrià del Besòs, propietat d’Energia Elèctrica de Catalunya (ECC), entrà en funcionament el 23 de març de 1913 amb dos grups alternadors de 7.5 MW cadascun.  La seva construcció es va realitzar, per primer cop a Catalunya, integrament en formigó armat amb el sistema constructiu Hennenbique.
La central tèrmica de carbó va ser posteriorment ampliada en 2 ocasions amb nous grups el 1914 i el 1923 fins arribar a 4 grups instal·lats. La seva ubicació era exactament la mateixa que fins ara ha ocupat la Central de les Tres Xemeneies.
La central de Sant Adrià va ser dissenyada com a central de reserva de la hidroelèctrica que ECC  va construir a Cabdella (Pallars Jussà).
Després de competir com a pioneres en l’electrificació de Catalunya, l’empresa Barcelona, Traction, Light and Power promoguda per Pearson va absorbir el 1923 l’ECC impulsada per Emili Riu.
El brillant cicle de desenvolupament hidroelèctric va quedar tallat per la Guerra Civil Espanyola. La central de Sant Adrià amb les seves quatre xemeneies va ser un punt de referencia per a la aviació italiana, que donava suport a les tropes franquistes, per efectuar bombardejos durant la guerra.
Joan Carles Alayo afirma que el 1939, quan les tropes republicanes van haver d’iniciar la retirada, van volar la tèrmica de Sant Adrià deixant operatiu nomes un grup de 7.5 MW. Un cop acabada la guerra es van reparar dos grups mes i va continuar funcionant fins el 1954.
El 1948 el grup Barcelona Traction va ser declarat en fallida i tres anys mes tard tots els seus bens van ser adjudicats a una nova societat : Fuerzas Electricas de Catalunya (FECSA).
El 1957 FECSA havia iniciat la construcció d’una nova central termoelèctrica a Badalona, que va entrar en funcionament l’any 1959. L’espai que ocupava l’antiga tèrmica de Sant Adrià va ser utilitzada com a zona d’emmagatzematge del carbó que alimentava la nova central de Badalona.
Es va construir la nova central de Sant Adrià entre 1971 i 1976. El projecte original consistia en dos grups, però va ser ampliat a tres. Es van col·locar les xemeneies damunt de les calderes. Finalment, cal destacar els 200 metres d’alçada de les xemeneies que venien determinats per la normativa mediambiental de l’època.
Malgrat l’alçada de les xemeneies, Sant Adrià va patir nombrosos episodis de contaminació, sent especialment greus els coneguts com a  pluja negra, que va portar l’any 2002 a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat a paralitzar el grup 2 de la central i obrir un expedient sancionador.
Durant la dècada de 1980 a 1990, els generadors de vapor dels grups 1 i 3 van ser adaptats per a la combustió de gas natural, a mes del fueloil, canvi que permetria millores en el subministrament i manipulació del combustible, una reducció dels nivells de contaminació i la possibilitat d’utilitzar un o altre combustible segons els preus del mercat.
L’any 2007 es crea la Plataforma per a la conservació de les tres xemeneies per evitar el desmantellament i reclamar convertir la central en un equipament cultural. La pressió popular va aconseguir que l’Ajuntament fes una consulta on el 82% dels vots eren favorables a la conservació de les Tres Xemeneies.
Durant el 2010 Endesa demana autorització a la Generalitat per tancar els grups 1 i 3 de Sant Adrià i presenta un pla de desmantellament. A l’abril de 2011 se li concedeix autorització de tancament i llicencia municipal i se li dona un termini de dos anys per fer-ho.
L’any 2016 Endesa va cedir gratuïtament al consistori  les Tres Xemeneies, tot i que el seu futur segueix pendent de decidir.

Font:
Central Tèrmica de Sant Adrià. Cent anys il·luminant Catalunya, cent anys de patrimoni industrial. Sant Adrià del Besòs: Plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, 2013.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.