La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… L’ànima de l’assassí
Toni Arencón Arias és un escriptor i pintor nascut a El Prat de Llobregat l’any 1963. Ha conreat la poesia, el conte i la novel•la. És editor de la revista Lo Cantich, publicada per l’Associació de Relataires en Català.
L’anima del assassí és la seva primera novel•la. La història comença quan a la Barcelona de 1857 Elisa Armengou és assassinada al carrer Flassaders i l’únic testimoni és Macrí Roig, un nen de 9 anys. Com que la víctima era filla d’un polític i una noble, els superiors del comissari Salvador Claramunt el pressionen perquè trobi el culpable i a més demani ajut al professor Mariano Cubí, que es dedica a difondre una nova ciència: la frenologia.
La novel•la es desenvolupa principalment al districte de Ciutat Vella, encara que hi ha mencions a altres districtes com Sants, Eixample, Gràcia, Sarrià i Sant Martí.
Per acabar, us oferim un petit tast de la novel•la:
“El carrer de Trentaclaus estava situat entre la plaça del Teatre i la muralla de Terra. S’ignorava l’origen exacte del nom i alguns historiadors defensaven que derivava d’un antic llinatge familiar que allà havia mantingut terrenys de conreu hortícola; uns altres, en canvi, argumentaven que l’hodònim toponímic li venia per trobar-se a prop d’una de les portalades de la muralla del segon recinte de Barcelona, la porta dels Ollers, adornada amb nombrosos i enormes claus. L’únic punt amb certesa on tots coincidien era que, des de temps immemorial el carrer gauria de molt mala fama, segons recollia l’il•lustrat cronista i recopilador d’anècdotes Víctor Balaguer. Era conegut que allà acostumaven a viure i exercir dones mundanes i , per aquesta circumstància, s’havia fet dissortadament cèlebre, fins a passar a proverbi; de manera que quan es desitjava reprimir l’honorabilitat d’una dona, tot posant-la entre la xusma de les femelles dissolutes, s’afirmava en to punyent i maliciós: “ Aquesta es una donzella del carrer de Trentaclaus”. Algun lingüista mes agosarat mantenia que d’aquí provenia l’expresió: “Anar a fotre un clau”
Un tast genial de la novel·la, que ens mostra la Barcelona de mitjans segle XIX i les llegendes que corrien de boca en boca.
* * * * *
Una muestra genial de la novela, que nos presenta la Barcelona de mediados del siglo XIX y las leyendas que corrían de boca en boca:
“La calle de Trentaclaus estaba situada entre la plaza del Teatro y la muralla de Tierra. Se ignoraba el origen exacto del nombre y algunos historiadores defendían que derivaba de un antiguo linaje familiar que allí había mantenido terrenos de cultivo hortícola; otros, en cambio, argumentaban que el hodónimo toponímico le venía por encontrarse cerca de una de las puertas de la muralla del segundo recinto de Barcelona, la puerta de los Ollers, adornada con numerosas y enormes llaves. El único punto con certeza donde todos coincidían era que, desde tiempo inmemorial la calle guardaba muy mala fama, según recogía el ilustrado cronista y recopilador de anécdotas Víctor Balaguer. Era conocido que allí solían vivir y ejercer mujeres mundanas y, por esta circunstancia, se había hecho desgraciadamente célebre, hasta pasar a proverbio; de manera que cuando se deseaba reprimir la honorabilidad de una mujer, poniéndola entre la chusma de las hembras disolutas, se afirmaba en tono punzante y malicioso: “Esta es una doncella de la calle de Trentaclaus”. Algún lingüista más osado mantenía que de aquí provenía la expresión: “Ir a echar un polvo”.
¡Saludos!
Deixa el teu comentari!