Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… L’ànima de l’assassí

19 desembre 2016 385 views Un Comentari

Toni Arencón Arias és un escriptor i pintor nascut a El Prat de Llobregat l’any 1963. Ha conreat la poesia, el conte i la novel•la. És editor de la revista Lo Cantich, publicada per l’Associació de Relataires en Català.
L’anima del assassí és la seva primera novel•la. La història comença quan a la Barcelona de 1857 Elisa Armengou és assassinada al carrer Flassaders i l’únic testimoni és Macrí Roig, un nen de 9 anys. Com que la víctima era filla d’un polític i una noble, els superiors del comissari Salvador Claramunt el pressionen perquè trobi el culpable i a més demani ajut al professor Mariano Cubí, que es dedica a difondre una nova ciència: la frenologia.
La novel•la es desenvolupa principalment al districte de Ciutat Vella, encara que hi ha mencions a altres districtes com Sants, Eixample, Gràcia, Sarrià i Sant Martí.
Per acabar, us oferim un petit tast de la novel•la:

“El carrer de Trentaclaus estava situat entre la plaça del Teatre i la muralla de Terra. S’ignorava l’origen exacte del nom i alguns historiadors defensaven que derivava d’un antic llinatge familiar que allà havia mantingut terrenys de conreu hortícola; uns altres, en canvi, argumentaven que l’hodònim toponímic li venia per trobar-se a prop d’una de les portalades de la muralla del segon recinte de Barcelona, la porta dels Ollers, adornada amb nombrosos i enormes claus. L’únic punt amb certesa on tots coincidien era que, des de temps immemorial el carrer gauria de molt mala fama, segons recollia l’il•lustrat cronista i recopilador d’anècdotes Víctor Balaguer. Era conegut que allà acostumaven a viure i exercir dones mundanes i , per aquesta circumstància, s’havia fet dissortadament cèlebre, fins a passar a proverbi; de manera que quan es desitjava reprimir l’honorabilitat d’una dona, tot posant-la entre la xusma de les femelles dissolutes, s’afirmava en to punyent i maliciós: “ Aquesta es una donzella del carrer de Trentaclaus”. Algun lingüista mes agosarat mantenia que d’aquí provenia l’expresió: “Anar a fotre un clau”

 

 

animassassi

 

One Comment »

  • Manel Ruiz said:

    Un tast genial de la novel·la, que ens mostra la Barcelona de mitjans segle XIX i les llegendes que corrien de boca en boca.

    * * * * *

    Una muestra genial de la novela, que nos presenta la Barcelona de mediados del siglo XIX y las leyendas que corrían de boca en boca:

    “La calle de Trentaclaus estaba situada entre la plaza del Teatro y la muralla de Tierra. Se ignoraba el origen exacto del nombre y algunos historiadores defendían que derivaba de un antiguo linaje familiar que allí había mantenido terrenos de cultivo hortícola; otros, en cambio, argumentaban que el hodónimo toponímico le venía por encontrarse cerca de una de las puertas de la muralla del segundo recinto de Barcelona, ​​la puerta de los Ollers, adornada con numerosas y enormes llaves. El único punto con certeza donde todos coincidían era que, desde tiempo inmemorial la calle guardaba muy mala fama, según recogía el ilustrado cronista y recopilador de anécdotas Víctor Balaguer. Era conocido que allí solían vivir y ejercer mujeres mundanas y, por esta circunstancia, se había hecho desgraciadamente célebre, hasta pasar a proverbio; de manera que cuando se deseaba reprimir la honorabilidad de una mujer, poniéndola entre la chusma de las hembras disolutas, se afirmaba en tono punzante y malicioso: “Esta es una doncella de la calle de Trentaclaus”. Algún lingüista más osado mantenía que de aquí provenía la expresión: “Ir a echar un polvo”.

    ¡Saludos!

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.