Inici » Activitats, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Parlem amb Gemma Gorga, premi de la crítica

17 novembre 2016 Sense Comentaris

El passat mes d’abril, Gemma Gorga va rebre el Premi de la Crítica de Poesia Catalana, en considerar el jurat que el poemari Mur (Meteora, 2015) havia estat la millor obra de poesia publicada el 2015.

El proper dijous 24 de novembre tindreu ocasió de conèixer-la i escoltar-la recitar els seus poemes. Vindrà acompanyada de Jordi Fernando, una de les ànimes de Meteora. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de la biblioteca, a les 19h.

Abans de Mur, Gemma Gorga (Barcelona, 1968) havia publicat els poemaris Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005), Llibre dels minuts (2006) i Diafragma (2012, amb fotografies de Joan Ramell).

És també autora del llibre La cuina natural. Salut, tradició i plaer a taula (2004), escrit en col·laboració amb Antoni Lozano. Treballa com a professora de literatura a la Universitat de Barcelona. En l’àmbit acadèmic, les seves darreres publicacions inclouen un pròleg a la poesia de Sant Joan de la Creu (2010) i un assaig titulat El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal (2007).

Això és una mostra del que la crítica ha dit de Mur:

“Mur, el sisè poemari de Gemma Gorga (Barcelona, 1968), és un homenatge a les àvies de l’autora i a totes aquelles dones que van viure la postguerra en un ambient ranci, tancades en un món familiar que es feia cada cop més petit, enmig de records engrandits per la nostàlgia, i separades de qualsevol possibilitat de canvi per un mur tan intangible com impossible de travessar. També és un mosaic de moments viscuts al costat d’aquestes dones sàvies i innocents, que espinyolen albercocs o posen la roba en remull amb la mateixa concentració, amb la mateixa atenció al detall amb què els personatges femenins de Johannes Vermeer, en un present etern, llegeixen cartes d’amor o pesen perles. Tot el llibre, de fet, és un cant a la màgia íntima que impregna els rituals de la vida quotidiana, es transmet de generació en generació i esdevé l’herència més valuosa.”

XÈNIA DYAKONOVA, “Un mur ple de finestres”, Ara, 11 d’abril de 2015.

“[…] en les pàgines de Mur de Gemma Gorga, hi reconeixem des dels primers versos una de les poetes més líriques, més profundes, de més gruix i densitat d’emoció de la poesia catalana actual: “No volia compartir aquest vespre amb ningú / però cada racó de solitud / estava habitat d’abans”. A Mur s’hi percep un homenatge íntim a l’experiència del goig i del dolor en persones fundacionals en les nostres vides i que intuïm rere murs que de vegades ens amaguen el batec essencial. Gemma Gorga hi atura el temps i en refà el pas per retrobar-hi instants, olors, mirades, frases, gestos. Hi assaborim la poètica del fragment, la destil·lació dels records, reescrits, sublimats, impressions que emergeixen com un llamp en la nit, com un crit del passat que transforma el sentit del present.”

CARLES DUARTE, “Mitilene”, Diari de Girona, 13 d’abril de 2015.

“De la poesia de Gorga sempre m’ha admirat la capa­citat que té –i que em remet, entre altres veus, a la de la nord-americana Louise Glück– de construir peces que ens fan rumiar i que, alhora, ens commouen fondament. No hi ha gaires lírics que sàpiguen fer servir tan bé com ella els objectes, en els seus textos: un raspall, agulles, un hule que fa una olor rància. Molts d’aquests objectes –portables– hi són com a contigüitat del cos –i, per tant, es converteixen en un correlat de l’ànima de la persona que els du o que els va dur–: una cadeneta d’or, unes arracades. ¿Què pas­saria si els nens d’una guarderia intercanviessin les peces que tenen marcades amb el seu nom (una bata, un abric)? La recerca sobre la identitat, les preguntes sobre allò que som –i sobre el límit de la nostra essència–, se serveixen sempre d’exemples il·luminadors.

Tot, en la poesia de Gorga, revela el llenguatge (i, doncs, l’essència de la persona). De vegades, l’autora juga amb les paraules, en crea de noves: voraviu-voramort, piuladissa- parauladissa. No sembla que ho faci mai d’una manera gratuïta. Insisteixo en això: el llenguatge –i l’emoció del llenguatge– és a la base d’aquesta obra. Revelador, tant com els objectes o els gestos.”

JORDI LLAVINA “Mitilene”, El Mundo,  de maig de 2015.

Us hi esperem!

dijous 24 de novembre, 19h

Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.