Inici » Autor del mes, Biblioteca Horta-Can Mariner, Destacat, Novetat, Teatre

La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Martin McDonagh (II)

16 novembre 2016 623 views Sense Comentaris

martin-mcdonaghContinuem amb el repàs a la trajectòria del dramaturg i guionista Martin McDonagh.

El 2003 McDonagh fa un canvi significatiu en la seva dramatúrgia. Per primera vegada estrena una obra que no transcorre a Irlanda: `L’home dels coixins´. Un altre èxit ple de reconeixements, com ara els premis Lawrence Oliver, Drama Circle Award i Tony.

Aquí, com dèiem, canviem radicalment d’escenari i viatgem fins a un estat totalitari de l’est d’Europa: en una història amb ressonàncies kafkianes, dos policies interroguen l’escriptor Katurian K. Katurian a causa d’uns terribles crims, en els quals les víctimes són infants, que s’han comès seguint fil per randa el que succeeix en algun dels contes que ell ha escrit.

Aquest text es va estrenar al Teatre Lliure de Barcelona el 2009, amb direcció de Xicu Masó i amb Jacob Torres interpretant en Katurian.

home-coixinsComentava Ernest Riera aleshores: <<¿Quina responsabilitat té l’artista davant dels efectes que provoca la seva obra? ¿Què és més important, la literatura o la vida? ¿Qui és el veritable monstre en aquest conte pervers? `L’home dels coixins´ és una faula retorçada, un exorcisme que vol cremar dimonis (i que amenaça de cremar el teatre sencer), una comèdia negra que arriba als extrems de l’humor i de l’horror, una muntanya russa salvatge en un parc d’atraccions estremidor. És un misteri hipnòtic carregat d’imaginació i d’inventiva, d’amor i desesperació, de culpa, expiació i redempció>>.


KATURIAN: ¿Sap què dic, jo? Dic que si tens alguna queixa política, si tens algun dallonses polític, doncs escriu un article, cony, que així sabré de què va la cosa. Que si les esquerres això, que si les dretes allò, ¿¡per què no te les fots on et càpiguen i m’expliques una història, cony?! Un gran home va dir una vegada: “el principal deure d’un escriptor és explicar una història”, i jo hi crec cegament, en això.

Aquestes paraules pronuncia en Katurian a l’inici de `L’Home dels coixins’, quan comença l’interrogatori policial i vol deixar clar que ell no ha fet res reprobable, que a ell només li interessa explicar bones històries.  I molts coincidirien en afirmar que en McDonagh pensa ben bé el mateix que el seu personatge: “No intento resoldre res. L’element narratiu és el més important”, ha dit.

Després d’aquest text, però, i convertit en el dramaturg anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord després de Shakespeare, havent estat autor resident al National Theatre de Londres i havent estrenat a 39 països i en 29 idiomes, McDonagh deixa el teatre de banda i es passa al cinema. I per obrir boca, arribar i moldre: el 2006, Òscar al millor curtmetratge per Six shooter. Res d’estrany en algú tocat pel talent i l’èxit, i que tot just aparèixer com a dramaturg va afirmar: “només vaig començar a escriure per al teatre quan tota la resta va fallar. Va ser una manera d’evitar treballar i de guanyar uns quants diners.” I és que aquest autor no només provoca damunt de l’escenari, també ho fa habitualment fora d’ell.

in-bruges_Tot i així, en les seves pel•lícules podem seguir gaudint del seu talent dramàtic, especialment amb l’excel•lent Escondidos en Brujas −nominada a l´Òscar al millor guió original−, on la ciutat belga esdevé un escenari gairebé teatral, testimoni de les cuites existencials de dos assassins a sou que esperen noves ordres.

Afortunadament pels amants del seu teatre, a les acaballes del 2015 Martin McDonagh va tornar als escenaris londinencs: hi va estrenar Hangmen, una comèdia de dotze personatges, ambientada a Londres als anys 60. Esperem poder tenir-la per aquí ben aviat.

Mentrestant, aquests són els textos i les pel·lícules d’aquest autor que us ofereixen les biblioteques de Barcelona:

TEXTOS TEATRALS

PEL·LÍCULES

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.