Últimas tardes con Teresa: Etapa 15. Segona part
Fa prop de 50 anys que el Pastís va obrir les seves portes. Imitació dels locals del port de Marsella, podem escoltar entre les seves parets jazz, tangos, música francesa. També se celebren jornades poètiques.
Com no podia ser d’una altra manera, Juan Marsè reflexa l’ambient del bar en els anys 60-70 en l’obra.
‘Anduvo durante más de una hora y media, preguntó en el Saint-Germain (la voz cavernosa y entrañable quiso retenerle presentándole a una nueva camarera, una muchacha de rostro anguloso y férvido que aseguraba conocerle desde hacía años), en el Pastís, en el Cádiz, en Jamboree. La buscó en las cervecerías de la plaza Real y en las Ramblas, ya sin esperanza de encontrarla.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 449
Demà darrer tram d’aquesta història.
un carmelenc de pro com jo no acostuma a abandonar la seva muntanya així com així…ara que s’ha donat un nou gir argumental al bloc, baixant la història a la plana barcelonina, espero que algun dia l’administrador d’aquest lloc em dugui a conéixer tots aquests indrets que tan bé descriu a través de la literatura.
Deixa el teu comentari!