La Biblioteca El Carmel-Jaun Marsé recomana… La Merceria de Teresa Roig
La merceria / Teresa Roig. Barcelona: Columna, 2015
La merceria / Teresa Roig eBiblio
Teresa Roig (Igualada, 1975) va treballar en el sector audiovisuals, però ara es dedica a escriure; des de jove ha col•laborat en diferents medis publicant contes pels que ha rebut diversos premis. També ha publicat novel•les històriques: L’herència de Horst Alisis, 2007, Premi Setè Cel a la millor obra narrativa de l’any) i Pa amb xocolata (Alisis, 2008), L’arquitecte de somnis i novel•les d’altres generes com :El primer dia de les nostres vides (Proa, 2010, Premi Roc Boronat), El blog de Lola Pons.
La Merceria, el títol ja ens deixa endevinar que l’escenari serà la botiga i la rebotiga d’un establiment de venda a la menuda de vetes i fils i els personatges unes botigueres. El llibre ens relata la història de tres generacions de dones que viuen a Gràcia i la ficció se situa en un marc històric.
En Tonet Llorens, un dels protagonistes, neix a Gràcia l’any 1909 per la Setmana Tràgica. Quan té vint anys esclata el crac del 29 i ell,que treballava a la construcció, es queda sense feina. Sense un duro a la butxaca el destí farà que es creui amb l’Eudald Fortuny propietari i soci de diferents empreses. L’amistat franca que neix entre aquests dos homes, de dos classes socials diferents, marcarà la vida d’ells i de les seves famílies, especialment la de les seves dones.
La saga comença amb la Mercè, la dona del Tonet, que té una merceria ambulant i amb un carretó cada dia va a un mercat diferent a vendre botons, fils, i vetes i a fer vores i baixos. Aquest carretó serà el primer taulell de la botiga que obriran més endavant al carrer de la Perla i aquest mateix carretó acabarà al cap dels anys a la rulot que la neta fa servir per reinaugurar la Merceria ambulant en el marc d’una fira del moviment Slow a Barcelona.
La Teresa Roig també ens explica els productes que van apareixen i desapareixen dels prestatges de la Merceria; a través de la mostra d’aquests i de l’evolució del negoci veiem com va canviant la societat barcelonina.
un tast: “Després d’una aglomeració al refugi de la plaça del Diamant, on gairebé els aixafen el nen, ja no volen tornar-hi. Ni tampoc al de Revolució. Quan van ajudar a construir-los, com a membres i voluntaris de la Comissió de Refugis del Carrer Verdi, van fer-ho amb l’esperança que mai haurien d’utilitzar. Llavors, no va importar-los la pesseta i mitja que pagaven a la setmana, ni invertir-hi hores de pic i pala; al contrari. Era un orgull que aquesta iniciativa popular es dugués a terme de forma pionera al seu barri, donant feina i sou a treballadors a l’atur. I ara…Ara, no s’ho creuen”
Deixa el teu comentari!