Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Joseph Brodsky, poeta del mes al Versòdrom

6 octubre 2016 598 views Sense Comentaris

Joseph Brodsky era, fins fa poc, un autor poc traduït en català.  Poeta i assagista rus, nacionalitzat nord-americà i nascut a Leningrad el 1940 al si d’una família jueva, és considerat el més gran poeta nascut en l’època soviètica i  un dels més importants en llengua russa de la segona meitat del segle XX.

Va cursar estudis primajoseph-brodsky-photograph-by-maria-sozzaniris fins als quinze anys, però la formació autodidacta l’acompanyà la resta de la seva vida, formant-se en l’estudi de l’anglès, polonès i la poesia anglesa i nord-americana.

Els primers poemes de Brodsky daten de 1958 i els seus versos de seguida el van llençar a la fama en el gairebé clandestí cercle dels intel·lectuals heterodoxes. El 1963 un diari de Leningrad va titllar la seva obra poètica de pornogràfica i anti-soviètica; un any més tard, detingut i acusat de ‘parasitisme social’, va ser condemnat pel règim soviètic a cinc anys de treballs forçats a Nórenskaia, regió d’Arkhànguelsk, a l’URSS. Indultat 18 mesos després degut a la pressió internacional que considerava Brodsky un heroi, des de llavors va conservar una actitud de discreció vers el règim soviètic.

En 1972 es va veure obligat a exiliar-se en ser expulsat de l’URSS. Després de breus estades a Viena i Londres, es va instal·lar definitivament als Estats Units, tot compaginant la seva tasca poètica i la traducció de les seves obres a l’anglès amb classes de literatura a universitats americanes. L’abandonament de Rússia va ser definitiu. Brodsky va morir a la seva residència de Nova York el 28 de gener del 1996. Segons la seva voluntat va ser enterrat al cementiri de l’Isola di San Michele a Venècia.

Reconegut com poeta innovador i clàssic a la vegada, la seva poesia no pertany a una única tradició. Els seus textos evidencien el coneixement de la poesia europea des de la Grècia clàssica a Kavafis; de la lírica anglosaxona dels poetes que ell més admirava: W.H. Auden, T.S.Eliot, Robert Lowel, Robert Frost i el metafísic  John Donne. La seva literatura és hereva també de Dostoievski i de la millor poesia russa de l’Edat de Plata: l’amiga i mestra Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Osip Mandelshtam.

L’obra de Brodsky combina el seu peculiar sentit de la prosòdia, capaç d’aliar les formes clàssiques de la poesia russa amb la ironia moderna de tradició anglosaxona, i el qualificatiu de metafísica, preocupada per les contradiccions entre l’espai, el temps, els sentits i la capacitat de portar el llenguatge més enllà de les seves pròpies limitacions.

L’any 1987 va rebre el Premi Nobel de Literatura  ‘per una literatura d’abast universal, plena de lucidesa i d’intensitat poètica’.

 poemesescollits

“Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. I no parlo d’efectes terapèutics ni d’utilitats horacianes –que també en te-, sinó d’aquest miracle tan tangible que és la poesia, sigui on sigui, en la façana d’un edifici italià, en un gat que mira l’eternitat o en un gitanet que balla al carrer. Brodsky és la desembocadura d’un riu que ve dels grecs i dels romans, que s’amara de la tradició jueva, que devora l’alta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que l’acull, l’anglosaxona, ja sigui a través de Robert Frost, Robert Lowell o el seu estimat Auden”.                                                                                                                                                                                                                      DAVID CASTILLO

 

Us presentem un dels poemes que s’inclou a Poemes escollits, editat per Edicions de 1984, en traducció de Judit Díaz Barneda, volum que suposa, malgrat el títol, la poesia completa de l’autor. S’hi recullen les seves composicions des dels anys seixanta fins als noranta, i s’hi poden apreciar els motius que va destacar-ne el seu admirat W.H. Auden: «encontres amb la naturalesa, […] reflexions sobre la condició humana, mort, i el sentit de l’existència», en una combinació d’«allò físic i allò metafísic».

 

CANCÓ D’AMOR

 Si t’estiguessis ofegant, et rescataria,

t’embolicaria amb una manta i et donaria te.

Si jo fos un xèrif, t’arrestaria

i et tancaria en una cel·la amb pany i clau.

Si fossis un ocell, et gravaria en un disc

i escoltaria el teu refilet tota la nit.

Si jo fos un sergent, tu series el meu recluta

i, noi, t’asseguro que t’encantaria la instrucció.

Si fossis xinesa, aprendria la teva llengua,

cremaria piles d‘encens, em vestiria estrambòtic.

Si fossis un mirall, assaltaria el servei de senyores,

et donaria el meu pintallavis vermell i t’empolsaria el nas.

Si t’agradessin els volcans, jo seria lava

que brolla implacable des de la seva font oculta.

I si fossis la meva dona, jo seria el teu amant,

perquè l’Església s’oposa fermament al divorci.

1995

 

Obres de l’autor a Biblioteques de Barcelona

Poesia:

 

Assaig:

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.