el lector opina
El tren de Bagdad
de Manuel Forcano
Barcelona : Proa, 2004. Demaneu la reserva d’aquest document.
En el caos és on els depredadors aconsegueixen amb més facilitat l’aliment. És en aquest caos o manca d’ordre on trobo les meves lectures. Si bé he llegit llibres recomanats per altres lectors, o trobats en prestatgeries de biblioteques o llibreries, el cas de Forcano em va arribar a través de la premsa.
En un article del diari ARA del 25/8/16 , Manuel Forcano (Barcelona, 1968- ) diu que no reconeix com a real la seva vivència fa uns anys a la ciutat d’Alep, quan hi havia pau. Avui la guerra ho ha destruït tot. La memòria li fa arribar “impúdics” records de felicitat. I és aquest pensament el que m’ha empès a llegir el poema “El tren de Bagdad”. És un poema on l’autor, que mentre viatja en metro a Barcelona, recorda i descriu el trajecte que va fer en tren des de l’Alep fins a Bagdad. L’autor desplega tot un món de sensacions plaents, ens trasllada gairebé físicament dins dels vagons del tren plens de vida, d’olors, de pesantor física i de finestres obertes al paisatge del desert. Tot el que és físic ho torna poètic, el que és matèric adquireix espiritualitat. Forcano ens parla del desplaçament en tren com a trànsit i com a goig de vivència. I llegint-ho avui no podem més que prendre consciència de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!