LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Recordem Hilda Doolittle

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recordem Hilda Doolittle

13 setembre 2016 Sense Comentaris

Aquest mes recordem els cent-trenta anys del naixement de Hilda Doolitle (H.D.). La seva figura es resisteix a les catalogacions senzilles. A vegades se’ns fa difícil destriar les traduccions de la creació, o de traçar barreres entre la ficció i l’autobiografia. La crítica, fins fa relativament poc, tampoc no ens havia aportat gaires dades sobre ella. No fins als anys setanta, quan el feminisme començà a interessar-se per la seva figura. Avui se la considera com un component destacat del modernisme literari. Tant la vida com l’obra se situen en tot moment del costat de l’avantguarda: en allò literari dictat pel modernisme, i en allò personal per l’alliberament sexual i l’empoderament femení.

Hilda Doolittle va néixer a Bethlehem, Pennsylvania, el 1886. Es va traslladar a Anglaterra el 1911 sense acabar els seus estudis universitaris, i va ser a Londres, just abans de la Primera Guerra Mundial, on va començar la seva carrera literària al costat d’Ezra Pound, amics des de l’adolescència, i de Richard Aldington. Tots tres van constituir el nucli dels Imagists (Imaginistes), el primer grup literari d’avantguarda anglosaxó. Els seus poemes de joventut i el seu aclamat primer llibre Sea garden (1916) s’inscriuen dins la corrent poètica de l’imaginisme, encara que la seva producció posterior se’n va anar distanciant progressivament. El seu interès pels clàssics la portà a estudiar grec i a traduir Safo i Eurípides i en els seus subsegüents poemaris (Miscellaneous poems (1914-1917); Hymen (1921); Heliodora (1924) i Red rose for bronze (1931)) explorà els mites antics, des d’una perspectiva femenina i autoreferencial fusionant allò personal amb allò històric.

Després de la Primera Guerra Mundial el seu matrimoni se n’anà en orris i malalta, empobrida, embarassada i aclaparada per la mort d’un germà al front, començà una relació sentimental amb l’escriptora Bryher, pseudònim de Winifred Ellerman, amb qui recuperà l’estabilitat emocional i econòmica. Juntes viatjaren pel Mediterrani i per Europa, i finalment s’instal·laren a Suïssa. Les estades que van fer a Grècia i a Egipte resultaren fonamentals per a la seva obra posterior.

L’any 1927, al costat de Kenneth Macpherson, que en aquell moment era el marit de Bryher, van fundar una productora cinematogràfica i la revista Close-up especialitzada en cinema on H.D. feia crítica de pel·lícules experimentals. Van arribar a realitzar un film, Borderline (1933), amb ella mateixa fent el paper principal.

Quan va tornar a Londres esclatà la Segona Guerra Mundial. Després d’uns quants anys de bloqueig creatiu, publicà l’any 1944, impel·lida per l’experiència de la guerra, la primera part de Trilogy, i l’any següent completà l’obra amb les dues últimes parts

Després de la guerra va viure sola durant uns anys a Lausana treballant en l’últim i monumental poema, Helen in Egypt (1961). Va morir a Zúric el 1961.

Podeu escoltar l’autora recitant Helen in Egypt en aquest video: